23/09/2014

El professor Xavier Cabanach apadrina els nous graduats en Educació Primària

El 4 de juliol passat va tenir lloc a l'Aula Magna de la UIC el quart torn de les graduacions d'Educació. Aquesta vegada els alumnes van tenir com a padrí Xavier Cabanach, artista, pintor i professor de la Facultat d'Educació de la UIC de l'any 2001 al 2011.

Després de la desfilada inicial dels futurs graduats, va prendre la paraula Jaume Camps, vicedegà de la Facultat d’Educació. Durant la seva intervenció va destacar que “els mestres han de creure en les persones i han d’ajudar-les a transformar el nen en adult”. A més, va subratllar que tots els nens i nenes tenen “un potencial amagat que el mestre els ha d’ajudar a descobrir” i que, per això, “mai no podem rebutjar un infant”.

Un cop acabada la intervenció del vicedegà, fou el torn del padrí, Xavier Cabanach, que va dir, pel que fa a la tasca d’educar, que “en primer lloc, són els pares; després, els professors, i, per últim, els alumnes”. Si bé aquesta declaració pot crear dubtes, Cabanach va assegurar que “al llarg dels anys ens adonem que això és una gran veritat”.

També va fer prendre consciència als protagonistes de la jornada del que la Universitat espera dels seus estudiants: “El claustre de la UIC espera de vosaltres el desenvolupament de valors i virtuts, i això us serà molt útil en una societat que parla molt de la persona, però que la coneix poc i la respecta encara menys”.

Abans de finalitzar la seva intervenció, va destacar la importància de ser “humils: qualsevol persona és millor que nosaltres en algun aspecte” i, en acomiadar-se, va felicitar els nous graduats i els va assegurar, en el sentit que un mestre necessita formar-se contínuament, que el fet de graduar-se “no us converteix en uns genis; la formació no s’acaba mai”.

Per últim, després de l’entrega de diplomes i d’un discurs convincent i atractiu per part de la representant dels alumnes, per concloure l’acte, el degà de la Facultat d’Educació, Enric Vidal, va desitjar als graduats “una carrera professional fecunda i plena de moments entranyables”.

Finalment, el degà va convidar els assistents a compartir un piscolabis, un cop es va haver cantat el Gaudeamus igitur.