Durant la sessió, el professor Bondia ha exposat les tres etapes fonamentals per comprendre el desenvolupament dels drets humans: la construcció, la deconstrucció i la reconstrucció.

Des d’un punt de vista històric, el síndic ha diferenciat els diversos estats pels quals han passat els drets humans. Primer, per una fase de positivació, on hi havia pocs drets i per grups minoritaris i, després, per una etapa generalitzadora on la ciutadania s’implicava a obtenir pocs drets per un nombre més gran d’usuaris. En tercer lloc, arriba un moment d’especificació on els drets humans van esdevenir clau per protegir els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Segons ha explicat el ponent, tot aquest procés evolutiu ha donat lloc a un moment històric en què s’està produint un fenomen d’aparició del que es coneix com drets humans emergents. “Es tracta de nous drets com l’aigua potable, el sanejament, la mort digna, la renda bàsica o l’accés a internet”, diu Bondia.

En la seva explicació, Bondia ha destacat la revisió dels drets humans i ha posat com a exemples la Carta a les Nacions Unides de 1945 i la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. “En aquests documents —diu— només hi havia representació de governs occidentals”, fent referència a la precarietat que es viu a l’Orient i als territoris africans.

L’expert ha explicat que en un moment en què la societat s’ha tornat especialista en diversos sectors jurídics referents als drets humans, s’ha perdut el caràcter generalista. “Els drets estan interconnectats —explica el jurista— no els podem tractar de forma aïllada”. En aquest sentit, Bondia remarca la importància del concepte d’interseccionalitat a l’hora de tractar un tema de vital importància en la nostra realitat.

Aquesta sessió s’emmarca en el curs de Temes Actuals d’Història de la Facultat d’Humanitats, impartit pel professor Josep Serrano. Dilluns que ve, 19 de febrer, tindrà lloc la conferència següent, “Israel i Palestina: una visió de l’actualitat”. La sessió anirà a càrrec de Meir Shimon Bar Hen, rabí principal de Barcelona i Catalunya de la comunitat jueva ortodoxa, i Ahmed Al Khatib Aiesh, arquitecte palestí resident a Barcelona.