Aquesta nova cita del cicle de conferències de formació contínua de la Facultat la va organitzar l'Institut Carlemany d'Estudis Europeus amb motiu del setantè aniversari dels Judicis de Nuremberg, que van marcar un abans i un després en Dret Internacional perquè van assentar la responsabilitat individual en crims de guerra.

Els convidats van acostar als alumnes i professors assistents una branca del Dret poc coneguda pel gran públic. Després de posar ràpidament en situació els assistents, Ortega va explicar les peculiaritats processals que, dins de la unitat jurisdiccional de què gaudeix Espanya, caracteritzen els judicis militars. La composició mixta dels tribunals, de militars i civils, la condició castrense de la fiscalia o una defensa sempre civil van cridar l'atenció dels assistents.

També va explicar l'estructura dels tribunals i la seva distribució d'assumptes basant-se en l'ocupació de l'acusat, que en el nostre ordenament jurídic actual només pot ser un militar, i va acabar fent esment a la institució de l'habeas corpus, que també contempla el Codi Penal Militar.

Al final de la ponència, en el torn de preguntes, els alumnes assistents es van interessar per conèixer fins a quin punt hi ha simetria típica entre el Codi Penal i el Codi Militar, per què la representació lletrada és sempre civil o quina és la via per accedir a aquesta judicatura específica.

En un altre ordre de coses també es va preguntar als ponents fins a quin punt les Forces Armades podrien tenir un paper a exercir en l'actual moment polític a Catalunya. El tinent general Álvarez-Espejo, que ocupa el càrrec de representant institucional de les Forces Armades a la regió nord-est, va explicar que al nostre país la intervenció de l'Exèrcit seria un últim recurs, ja que hi ha prou eines polítiques i ressorts constitucionals per tractar de solucionar qualsevol crisi d'ordre públic abans que intervingués el poder militar. I va afegir: "les Forces Armades no estan en contra de la societat, sinó que estan al seu servei i en formen part".