Segons el ponent, cal saber que el Codi civil no recull una definició exacta per a la guarda compartida. Aquest fet es deu a la realitat, cada cas és diferent i, per tant, necessita una solució a mida. Com que a Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, la majoria de divorcis són amistosos, la mediació en els episodis de guarda compartida resulta més fàcil per als advocats. A Catalunya, a més a més, existeix una altra facilitat a l’hora d’arribar a acords: hi ha establert un règim de separació de béns i no un de participació en els guanys, contràriament al que passa a la resta d’Espanya. 

Tot i que la Llei d’enjudiciament civil (LEC) permet que un mateix advocat representi totes dues bandes de la negociació i redacti el conveni regulador de divorci, Quintano va recordar que no és recomanable, perquè el fet que un mateix professional vetlli per interessos oposats pot suposar una falta en el codi deontològic. 

En el conveni regulador del divorci establert s’hi inclouen certs àmbits de compliment obligat, com el pla de parentalitat, els aliments, i el règim de relacions personals amb altres familiars. D’altra banda, hi ha altres aspectes, en els quals va incidir el conferenciant, com poden ser la prestació compensatòria o l’ús de l’habitatge familiar, que depenen de la decisió dels cònjuges. 

Perquè sigui eficaç, el conveni regulador l’ha d’aprovar l’autoritat judicial. Si no s’aprova, la LEC preveu, per a la separació i el divorci de mutu acord, la concessió d’un termini de deu dies per proposar un nou conveni que només reconegui les parts no acceptades pel tribunal. No passa el mateix en els casos d’anul·lació matrimonial, en què és el mateix tribunal qui decideix. Ara bé, el Codi civil català no fa aquesta distinció entre divorcis i nul·litats matrimonials, sinó que permet en tots dos casos la modificació del conveni. 

La conferència va tenir lloc dins el cicle de conferències de formació contínua de la Facultat de Dret.