La Dra. Elena Lauroba Lacasa, professora titular de Dret Civil a la Universitat de Barcelona i presidenta de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya durant l’època d’elaboració del text, es va encarregar de dilucidar els objectius perseguits en la redacció del cos legal que es va aprovar el juliol de 2010.
Va començar situant el públic assistent en l’atmosfera política i el marc jurídic que es vivia durant la primera legislatura del tripartit i va ressaltar com el tarannà innovador de la doctrina catalana, de marcat accent comparativista, va ser decisiu per a la promulgació de l’ordenament vigent a dia d’avui.
El procés d’elaboració i les negociacions parlamentàries no van ser senzills. “Quan es va saber que s’estava elaborant l’avantprojecte del llibre II, els representants de les associacions feien cua davant del departament per parlar amb la consellera Tura, atès que per a cadascuna d’aquestes la seva demanda era fonamental”. Veníem, a més a més, de la regulació aprovada el 1998 per Convergència, que tampoc no estava disposada a facilitar la reforma.
Els lobbies també van exercir pressió sobre la conselleria i així es va arribar a centrar la discussió en figures com la guarda i custòdia dels fills, en cas de separació, i en els règims de visites per part del progenitor “vençut”. Va ser justament per aquesta aversió a trobar vencedors i vençuts en els plets sobre dret de família, per la qual es va establir la custòdia compartida com a norma general. D’altra banda, es va adaptar la nomenclatura a aquesta nova concepció del dret de família i es va substituir, entre d’altres, el règim de visites pel règim de relacions personals.
Això sí, la reforma no queda en una simple reformulació dels termes, sinó que d’acord amb els canvis també s’implanta l’elaboració d’un pla de parentalitat dels progenitors que cessen la convivència i se’ls permet acudir a la mediació familiar en qualsevol moment del procediment.
També es va tenir en compte la realitat social i les noves tipologies de famílies que hi ha avui dia. Així, per exemple, es regula la prestació d’aliments en famílies reconstituïdes, independentment del vincle biològic dels fills amb un o altre progenitor o la protecció als infants vinguts al món fruit de gestacions subrogades.
Finalment, la Dra. Lauroba va donar consells a aquells dels assistents que decideixin dedicar-se, en la seva carrera professional, a aquesta branca del dret i els va avisar que han d’armar-se de paciència, ja que “el dret de família és una matèria de la qual tothom es pensa que ho sap tot, tots tenim familiars i coneguts que han patit una separació, però no hi ha dues famílies desgraciades iguals i pocs coneixen la dificultat tècnica i la gran cura que requereixen els interessos defensats”.
