Sota el títol de “Schwarze Hefte. Herència i llegat d’un filòsof”, el Dr. Moya va analitzar la candent polèmica actual que té lloc, tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit públic, arran de la publicació dels anomenats “Quaderns negres”, del filòsof alemany Martin Heidegger. Aquesta polèmica ha suposat un enorme revifament de la delicada qüestió sobre el possible antisemitisme latent en l’obra del filòsof. El Dr. Albert Moya va insistir en la necessitat de no fer una lectura intencionada d’aquests quaderns que en cap cas mostrarien trets d’un antisemitisme racial o biològic, sinó que més aviat evidenciarien petjades profundes d’un antijudaisme espiritual i cultural, particularment present en les esferes universitàries i acadèmiques del seu temps. En aquest sentit, el Dr. Moya va afirmar: “No hi hauria dubte que la seva relació amb el judaisme fou altament problemàtica i ambivalent, però és igualment cert que Heidegger es mostrà extremadament crític amb l’antisemitisme d’arrel biològica”. Igualment va assenyalar que l’herència filosòfica que deixa Heidegger, entès com un dels autors més influents en el pensament contemporani, pot arribar a convertir-se en un llegat incòmode per a molts i que aquest fet no pot ser ignorat.

D’altra banda, el Dr. Bernat Torres va exposar una reflexió sobre el concepte de tradició tal com apareix en el pensament d’Hannah Arendt. Aquesta autora d’origen jueu considera que el fil de la tradició s’ha trencat, és a dir, que ja no ens és possible accedir ni recuperar certes veritats que antigament es consideraven absolutes i que fonamentaven la convivència humana. Aquesta situació produeix que les relacions humanes i sobretot les relacions de lideratge es vegin afectades, principalment en relació amb la pèrdua d’autoritat.

L’autoritat, concepte central en l’obra de l’autora de La condició humana, és un dels conceptes tradicionals que s’ha perdut i que ja no és possible recuperar. L’autoritat, que és diferent del poder, es basava antigament en la relació de respecte en què una de les parts ostentava un saber i una legitimitat que es considerava inqüestionable. Aquesta relació d’autoritat és la que hauria d’estructurar, per exemple, la relació mestre-alumne, és a dir, la relació educativa. Però la situació actual de pèrdua de la tradició fa que aquesta relació, sense la qual es fa impossible el creixement de la persona i la socialització, s’hagi trencat i que ens vegem amb la necessitat de recuperar-la de forma artificial.