El coneixement científic no és motor suficient per garantir el compromís dels nostres joves amb les problemàtiques generades pel canvi climàtic i, sobretot, per afavorir un canvi real en els seus hàbits de vida cap a un model més sostenible. Partint d’aquesta evidència, la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona ha posat en marxa el programa “Climate CHANge related to Catholic Education as Subject in the HIE programmes of education sciences” (CHANCES). Es tracta d’una metodologia docent pionera en l’àmbit mundial que s’assenta sobre la hipòtesi que aquesta presa de consciència entre els més joves es fonamenti també en valors i creences religioses.
La iniciativa acaba d’obtenir una línia de finançament Erasmus + per part de la Unió Europea i es durà a terme al llarg de gairebé dos anys a través d’un programa pilot desenvolupat en col·legis públics espanyols, italians i polonesos. Parlem amb la vicedegana i professora Mónica Fernández, que lidera aquest projecte, en el qual també participen la degana Esther Jiménez i les professores Maria Teresa Fuertes, Sílvia Albareda i Mariona Graell.
1. Un dels objectius principals d’aquest projecte de recerca és vincular la religió i la ciència des dels primers estadis de l’educació per augmentar la conscienciació de nens i nenes respecte al canvi climàtic. De quina manera poden conjuminar-se aquests dos conceptes?
Existeixen evidències científiques que els joves coneixen perfectament la problemàtica mediambiental, social i econòmica (en definitiva, de sostenibilitat) actual i que fins i tot són coneixedors de com els seus hàbits de consum impacten en el medi, però, moltes vegades, el coneixement no és suficient per canviar-los cap a conductes més sostenibles. Els canvis es produeixen quan aquest coneixement, a més a més, va acompanyat d’uns valors i unes creences de fons que són les que veritablement motiven les persones per canviar.
2. Quins valors de la religió catòlica podrien ajudar a vehicular aquesta presa de consciència més gran per part dels nostres joves sobre la situació mediambiental actual?
El Papa Francesc en la seva Encíclica Laudato si’ fa una clara crida als catòlics a cuidar la terra i tots els éssers vius amb els quals els humans la compartim. Ell la denomina “la nostra casa comuna” i ens recorda que som responsables de tenir-ne cura.
3. Hi ha algun altre tipus d’experiències, en aquest sentit, que us hagin servit com a referent?
Sí, de fet, estem implicats en un altre projecte finançat pel Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (Convocatòria RELIG 2018), en el qual estudiem la contribució de les diferents religions a l’acció climàtica (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 13) i al consum sostenible (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12). El dia 25 de febrer vam dur a terme la presentació de la Guia interreligiosa de bones pràctiques en cultura climàtica, l’objectiu de la qual és contribuir a fer visible el que fan totes les religions presents a Catalunya per cuidar el nostre planeta.
4. Creieu que, si es demostra l’efectivitat de CHANCES, aquesta metodologia podria ser aplicable a altres confessions religioses d’arreu del món?
El curs que pretenem desenvolupar inclou una metodologia innovadora que utilitza un portafolis digital desenvolupat per l’empresa MyDocumenta (sòcia del projecte) en el qual s’incorporaran recursos i activitats digitals amb què es podrà treballar de la mateixa manera en tots els països en els quals es desenvolupa el projecte. Es podran compartir materials, activitats, recursos audiovisuals, etc. i es treballaran continguts propis de l’ensenyament de la religió catòlica i continguts mediambientals i de sostenibilitat principalment associats al canvi climàtic. Com ja he esmentat, hi ha una contribució molt gran des de totes les religions, com proven treballs previs de l’equip, i això fa que aquest model de curs sigui transferible a l’ensenyament d’altres religions.
5. En el projecte de recerca participaran col·legis espanyols, italians i polonesos. Quins criteris s’han seguit per a la selecció d’aquests centres?
Els centres seleccionats són centres formadors, en la seva majoria públics, en els quals els nostres alumnes i els dels altres països podran fer les seves pràctiques i assajar el curs dissenyat una vegada hagin rebut la formació necessària. A més, en aquests centres s’imparteix religió catòlica i són centres sensibles a la problemàtica mediambiental amb projectes específics per treballar-la amb una aposta important per la sostenibilitat.
6. Quin serà el rol dels docents en la implementació d’aquesta metodologia i quin tipus de formació necessitaran?
Aquí cal destacar que els nostres estudiants, futurs professors d’Educació Primària, rebran la formació i, a través de les pràctiques escolars, pilotaran el curs en l’entorn escolar guiats pels professors de religió dels centres.
7. A tall d’exemple pràctic, quines activitats formatives es podrien dur a terme amb els/les estudiants per augmentar la seva consciència mediambiental?
Es tracta de desenvolupar un curs utilitzant com a eina un portafolis digital que permet l’ús de tota mena de recursos digitals. Totes les activitats, individuals o grupals, es desenvolupen a l’entorn del portafolis digital. Aquí hi caben des de vídeos, presentacions o infografies fins a jocs i problemes per resoldre. El contingut d’aquests materials estarà vinculat amb la religió catòlica però, paral·lelament, s’introduiran continguts relacionats amb la cura de la terra per preservar tots els éssers vius que l’habiten, la necessitat de minimitzar l’impacte dels nostres actes sobre aquesta, la necessitat urgent d’actuar enfront del canvi climàtic, etc.
8. En termes generals, considereu que hi ha suficient conscienciació i formació dels/de les docents de totes les etapes formatives en matèria mediambiental i, de manera més específica, en relació amb el canvi climàtic?
No és suficient. És cert que el currículum d’Educació Primària inclou l’ensenyament de continguts mediambientals relacionats amb la sostenibilitat, social i econòmica, però no serveix de res que ho especifiqui el currículum si no preparem d’acord amb això els nostres futurs mestres de Primària.
En el cas particular de la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona, des de fa anys, treballem molt a consciència els Objectius de Desenvolupament Sostenible i més concretament l’ODS 13 (Acció Climàtica) i l’ODS 12 (Producció i Consum Sostenible) en el marc d’assignatures com Didàctiques de les Ciències Experimentals o de les Matemàtiques. A més a més, ens interessa que no només es coneguin i s’analitzin uns certs conceptes científics que expliquen el que està passant actualment en el planeta relacionats amb el canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat, zoonosi, etc. També incidim en el fet que els alumnes i futurs mestres es mobilitzin i adoptin una actitud pro ambiental, que canviïn hàbits cap a comportaments més sostenibles. Està demostrat que aquest canvi només es produeix en els joves quan hi ha darrere uns valors i unes creences determinades com, per exemple, aquells vinculats amb la religió i que impliquen, entre d’altres, l’amor al proïsme, la cura de la terra o la responsabilitat sobre la resta d’éssers vius.
9. Considereu que l’augment de catàstrofes mediambientals vinculades amb el canvi climàtic obligarà a augmentar els continguts educatius vinculats amb aquesta problemàtica en els plans d’estudi?
Sens dubte, tots els títols haurien d’integrar una assignatura o part d’algunes assignatures en les quals es treballin competències i continguts relacionats amb la cura del planeta i la necessitat urgent de canviar hàbits.
10. Què suposa per a la Facultat de Ciències de l’Educació haver obtingut aquesta línia de finançament Erasmus+ de la Unió Europea?
Suposa un gran assoliment, primer perquè creiem molt fermament en el poder de l’educació per crear espais de reflexió, conscienciar i motivar el canvi d’actituds i, en segon lloc, suposa també un repte per a nosaltres perquè és el primer Erasmus + que coordina UIC Barcelona.
Vols descobrir més coses sobre el projecte CHANCES? Visita el seu perfil oficial a Facebook
