Un equip d’investigació, dirigit pel professor de la UIC Pedro García del Barrio, ha fet públic el monogràfic: “Tasación mediática y económica de futbolistas, equipos y selecciones”. Aquest treball és part de l’Informe MERIT del Valor Mediàtic en el Futbol Professional (2011-2012).

La responsabilitat d’aquestes conclusions recau en un equip d’analistes de MERIT Social Value, que avaluen actius intangibles en l’àmbit de l’esport. El treball és resultat d’analitzar centenars de milers de notícies, de mitjans de comunicació de tot el món, així com diversos milions de pàgines d’Internet. Es pot obtenir més informació sobre l’informe i la metodologia MERIT a: www.uic.es/merit-football.

Entre els resultats s’inclouen rànquings i anàlisis comparatives, per a l’elaboració dels quals s’ha efectuat un seguiment continuat de més de 5.000 futbolistes al llarg de tres temporades. El resultat potser més rellevant d’aquesta investigació és constatar la forta revaloració que experimenten els jugadors que participen en un esdeveniment tan destacat com el Mundial.

Mitjançant una anàlisi estadística rigorosa i contrastada doblement, els autors conclouen que el preu estimat (Fair Value) dels jugadors convocats al Mundial 2010 va pujar, en termes mitjans, un 20,7?%. A més a més, si s’apliquen tècniques de regressió, s’estima que la meitat d’aquest augment pot atribuir-se al Mundial 2010. (Cal recalcar que aquests càlculs es refereixen a la revaloració mitjana perdurable en el temps, resultat de comparar el valor anterior a l’estiu de 2010 amb el de la totalitat de la temporada 2010-2011.)

Pel que fa al preu estimat mitjà dels jugadors de la Selecció espanyola, campiona del Mundial 2010, es va veure incrementat un 39,23?%, del qual una mica menys de la meitat podria ser directament atribuïble als resultats del Mundial. De nou els càlculs es basen en el valor mediàtic consolidat en el temps, i revelen que entre el 14,7 i 21,0?% (segons el mètode usat) correspon a la revaloració directament atribuïble a guanyar el Mundial.

L’informe també inclou una anàlisi del poder mediàtic de les seleccions nacionals en un altre esdeveniment més recent: l’Eurocopa 2012. En aquest capítol, la selecció espanyola va guanyar “per golejada” en el rànquing mediàtic previ a l’Eurocopa 2012, seguida a distància per Anglaterra i Holanda. (El càlcul del valor mediàtic de les seleccions s’obté com a resultat de sumar el valor mediàtic individual dels 15 jugadors més mediàtics d’entre els preseleccionats pels entrenadors el maig de 2012.)

En una anàlisi més detallada, es poden identificar algunes variables que explicarien les diferències en el preu estimat ("Fair Value") dels jugadors. Entre aquests factors, caldria destacar: el valor mediàtic (individual i relatiu dins de l’equip), l’edat, la durada del contracte i l’estatus mediàtic del club que pretén fitxar el jugador.

La metodologia MERIT permet fer comparacions que són inviables d’una altra manera. Així, per comparar el pes relatiu del Mundial respecte del seguiment mediàtic d’altres competicions, s’ha recopilat informació sobre el nombre de notícies en blocs de la mateixa durada. D’aquest tipus d’anàlisi es desprèn que el Mundial 2010 va ser l’esdeveniment futbolístic amb més concentració mediàtica de la temporada, per davant fins i tot del tram final de la temporada, que aglutina l’interès de les lligues domèstiques juntament amb el final de la UEFA Champions League, etc.

Un altre resultat destacat té a veure amb l’efecte llegat que té un Mundial de futbol. Els èxits esportius de la selecció han ajudat a consolidar el lideratge del futbol espanyol i de la Lliga BBVA durant almenys dos anys. En els últims mesos la Premier League anglesa ha recuperat l’hegemonia mundial que havia ocupat històricament, i que tenia el seu reflex en una gran visibilitat mediàtica.

Finalment, el treball ofereix una radiografia mediàtica dels entrenadors i els seleccionadors nacionals. Si bé la dinàmica i l’estructura de la competició fa que els entrenadors de clubs rebin en general més atenció mediàtica, són els seleccionadors nacionals que gaudeixen de millor imatge i percepció mediàtica entre els aficionats.

En aquest capítol, destaca especialment Vicente del Bosque, l’estatus mediàtic del qual podria ser considerat el més elevat del món. Entre els trets distintius que el defineixen, ressalta el fet que els aficionats el percebin com un seleccionador “únic”. Aquest resultat té a veure presumiblement amb el fet que pocs entrenadors acumulen en el seu palmarès títols tan reconeguts com l’Eurocopa, la UEFA Champions League i el Mundial de seleccions nacionals.