Aquests premis reconeixen els TFG d’Arquitectura de UIC Barcelona que millors solucions incorporen en l’àmbit de la sostenibilitat, de manera coherent i des de la concepció inicial del projecte.

Del projecte de Macarena González, el jurat n’ha valorat el repte d’haver treballat amb preexistències, i la rigorositat en els càlculs energètics d’abans i després de la intervenció. Ha destacat també la flexibilitat i qualitat dels espais, la integració de l’edifici en l’entorn i el fet que aconsegueix cobrir amb energies renovables més del 60 % de les seves necessitats.

El segon premi l’ha rebut Yamil Chapoñán pel seu projecte d’hivernacle vertical “Grower”. El jurat n’ha destacat la seva aposta per fer compatible l’agricultura amb la trama urbana en densitat, la preocupació i les propostes tècniques per limitar el consum d’aigua en el sector agrícola, i l’aprofundiment en la petjada de carboni de tot el cicle de vida. A més a més, Chapoñán ha desenvolupat una eina per al càlcul de petjada de carboni, dins del programa Building Life, becat per Green Building Council España.

El jurat ha atorgat una menció especial a Paula Rodríguez, la proposta de la qual destaca per donar coherència i rigor a un disseny arquitectònic excel·lent, recolzat per una metodologia d’estudi científica de quantificació d'impacte ambiental i confort dels usuaris.

El jurat dels premis ROCKWOOL estava format per Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Greta Tresserra, Vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC; Jordi Guivernau, arquitecte per UIC Barcelona i membre del Departament Tècnic de ROCKWOOL; Teresa Batlle, Picharchitects/Pich-Aguilera, coordinadors des de l’any 2013 dels Premis de Sostenibilitat dels Treballs de Final de Grau (TFG), i Mauro Manca, professor de UIC Barcelona, arquitecte i enginyer civil-mediambiental.

Sandra Bestraten destaca “la valentia dels projectes. Han treballat estratègies que aborden temes molt actuals, com són la descarbonització, les bateries o l’alimentació de proximitat. En moltes ocasions recuperen edificis existents obsolets o en desús… i no hi ha res més sostenible que aprofitar i dotar de dignitat arquitectònica un edifici existent”.

Jordi Guivernau explica que l’objectiu del premi atorgat és “tancar el cicle formatiu dels futurs arquitectes, posant en valor la criticitat de l’impacte mediambiental dels seus projectes al llarg del cicle de vida d’un edifici. Actualment, l’aproximació reguladora sectorial a la sostenibilitat se centra en la fase d’ús de l’edifici. Amb aquests premis, i des del punt de vista de les emissions de GEI, valorem que també es tinguin en compte els impactes del procés de construcció, dels materials usats i de la fase de demolició i reciclatge”.

“Els TFG d’Arquitectura de UIC Barcelona incorporen un treball específic sobre descarbonització, en associació amb el Green Building Council d’Espanya, i participen en el projecte europeu Building Life”, indica Mauro Manca. “Els alumnes han aplicat la metodologia i les eines que permeten mesurar les emissions tant en la fase de construcció com en la fase d’ús de cada edifici, i realitzar una anàlisi de cicle de vida”, afegeix.

Teresa Batlle, per part seva, explica que “els premis han aconseguit anar integrant la sostenibilitat en el projecte d’arquitectura. Al llarg de tots aquests anys, hem estat parlant sobre la importància de l’arquitectura bioclimàtica, l’eficiència energètica, l’impacte ambiental en la construcció i l’ús de l’edifici, fins i tot sobre el muntatge i desmuntatge per tendir cap a una economia circular”. Destaca també que “els professors i alumnes preveuen la sostenibilitat principalment ambiental, però també social i econòmica, com un aspecte que ha de considerar-se des del plantejament inicial del projecte. Han estat deu anys intensos i molt fructífers en aquest sentit”.