Banús va començar la seva intervenció destacant la “ridícula contribució de l’1,37?% del pressupost comunitari que la UE destina a la cultura i a l’educació”. A partir d’aquí, i deixant clar què és per a ell cultura –“el conjunt dels trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social”–, el professor Banús va fer un ràpid repàs de la història de la Unió Europea, i va mostrar els punts de referència necessaris per entendre en què ha consistit aquesta integració i quin és o hauria de ser el paper de la cultura.

En aquest sentit, el també titular de la Càtedra Jean Monnet ad personam “Cultura Europea” des de 2003 es va referir a la poca importància que s’ha donat a la cultura al llarg dels diferents tractats de la Unió. Segons el professor Banús, “és impossible actuar en un aspecte de la vida sense incidir en tots els altres. El mercat sol no existeix, de manera que la creació de la unió econòmica europea no era suficient i no s’entén sense la cultura: era i és necessari ampliar la visió i assumir molts més aspectes”, entre els quals va destacar aquest conjunt de trets que definia a l’inici.

El director de l’ICEE va parlar, al final de la conferència, del paper que tenen les fronteres per a la cultura. Segons Banús, “aquestes eren, fins a la creació de la UE, l’expressió de la sobirania nacional, i a partir de la unificació dels estats europeus –i amb aquesta la unificació de les fronteres– sorgeix un gran canvi cultural i, amb això, un gran avanç”.