Abans de la intervenció de la padrina de la promoció, Mónica Fernández, vicedegana de la Facultat d’Educació, va parlar als alumnes de la seva nova professió com si es tractés d’una autèntica aventura, referint-se a “la terra desconeguda”, de l’obra de Lyman Frank Baum, El meravellós mag d’Oz (1900): “La nostra recerca com a professors és real, no com la de la Dorothy, que tot va ser un somni. Tan real com que a partir d’ara sereu vosaltres els que emprengueu el camí de rajoles grogues”. Un camí en què “haureu de posar a prova aquest cervell, aquest valor i aquest cor del qual tots nosaltres hem volgut dotar-vos durant aquests quatre anys”. A partir d’ara, els nous graduats són els que hauran de dotar els seus alumnes de tot això.

Per la seva banda, la doctora Rosario Fernández, padrina de la promoció, va impartir una classe magistral sobre la cooperació i va explicar com és present a la naturalesa des dels seus inicis. La cooperació és “l’ajuda mútua entre uns i altres”, va dir Fernández. Per això, és necessària “la connexió amb els altres, i això implica habilitat”.

Després de les paraules de la padrina, Beatriz Fernández i Arnau Osca es van dirigir als assistents en representació dels ara antics alumnes de la nostra universitat. L’Arnau va assegurar que “la responsabilitat que comporta aquesta professió és d’un nivell elevat”, mentre que la seva companya Beatriz va dir que han escollit una professió “que comporta una gran responsabilitat, però que és la que ens pot fer més feliços”.

Per acabar, abans del tradicional cant del Gaudeamus Igitur, la degana de la Facultat, Assumpció Verdera, va tancar l’acte donant les gràcies al claustre de professors, als familiars, al personal no docent de la Universitat i als alumnes, als qui va demanar que no perdin mai la il·lusió.