En paraules del professor de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques de la UIC Josep Serrano, coordinador d’aquestes jornades, el tema d’estudi era “el municipi a l’edat mitjana i l’edat moderna, partint d’un cas concret que ens servia per enquadrar-lo i que vam posar en relació amb la mateixa institució en els territoris que es diuen propers al nostre país”.

Concretament, quan van tenir lloc les jornades es va elegir la Fatarella per la peculiaritat d’aquest vilatge, del qual l’aleshores Universitat de la Fatarella, el 1705, va aprovar unes ordinacions municipals que van ser les últimes segons el municipi històric català, abans de la Nova Planta. El professor Serrano explicava que “no és casualitat fer-ho aquí, ja que aquestes Terres de l’Ebre formen part d’un dels territoris amb més codis de costums jurídics d’ordre local o comarcal”.

La presentació del llibre va ser a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Sixto Sánchez-Lauro, especialista, com Josep Serrano, de la història del dret i de les institucions juridicopolítiques. Sánchez-Lauro va fer un resum de cadascun dels treballs que formen part d’aquesta publicació.

D’altra banda, a l’acte també van intervenir un vicepresident de la Diputació, en nom del president, i el president del Centre d’Estudis de la Fatarella, Ramon Gironès.

Finalment, el professor de la UIC va anunciar, durant la intervenció, que les jornades continuaran amb un nou capítol l’any vinent, el 2014, a Arnes, on es parlarà dels municipis al segle XVIII, però ja “després de la Nova Planta, partint també d’uns fets rellevants del poble d’Arnes davant la Corona sobre uns càrrecs municipals introduïts aquell segle. També seran unes jornades internacionals –conclogué Serrano– que han de donar els mateixos magnífics resultats que les de la Fatarella”.