La conferència, emmarcada en el cicle de formació contínua que la Facultat ofereix als alumnes, es va centrar en els delictes que es cometen a través de les xarxes socials i com l’usuari pot denunciar-los i combatre’ls.

“Espanya té la major taxa d’ús de xarxes socials del món i la ciberdelinqüència ha augmentat, només en l’últim any, un 74 % globalment”, va dir l’expert.

Partint d’aquesta dada, Font va explicar quins són els delictes que més es comenten en aquest àmbit: l’estafa és el que lidera el rànquing, amb un 85 %, seguit de lluny pel descobriment i la revelació de secrets i les amenaces i coaccions, amb tan sols el 3 % d’incidència cadascun.

Després d’això, es va centrar en la pràctica professional i va abordar el procediment que cal seguir en el moment d’enfrontar-se a aquest tipus de delictes. La primera qüestió per decidir, juntament amb el client, és si s’ha de reclamar per via extrajudicial o demanar, directament, tutela jurisdiccional.

En referència amb això, va constatar que les plataformes d’atenció a l’usuari de xarxes com Facebook i Twitter manquen per complet de transparència i no preveuen, si més no, entre els fets denunciables, tot allò que segons el Codi Penal constitueix delicte. I a més, va explicar, si un té la sort de veure prevista en aquestes plataformes l’ofensa de què ha estat víctima, troba seriosos problemes logístics i probatoris per poder procedir amb la denúncia.

“És paradoxal que per enviar a Twitter la documentació en què un fonamenta la reclamació, es faciliti un únic número de fax que, evidentment, sempre comunica. Un cop vaig trigar 3 setmanes per poder contactar-hi”, va explicar Font.

Així doncs, la via judicial tot i que és més costosa pot ser molt més efectiva, si bé en aquests fòrums el més complicat és l’aportació de proves. Les captures de pantalla poden ser manipulades, i així ho va considerar el Tribunal Suprem, i l’IP no és del tot concloent per trobar la font de l’atac o la intrusió.

Per a aquests casos, va recomanar acudir a “tercers de confiança”, que són empreses que deixen un testimoni del que apareix en les xarxes socials i que acrediten la veracitat de proves aportades. Una altra opció és l’aixecament d’acta notarial.

El segon dilema, en molts casos, és el de si acudir a la via penal o civil, ja que és més contundent la primera, però més lucrativa, pel que fa a danys i perjudicis, la segona.

Finalment, l’advocat va explicar que també hi havia el problema de no saber quin és el tribunal competent. Aquesta qüestió, però, ja va ser tractada també pel Tribunal Suprem, que va adoptar la teoria doctrinal de la ubiqüitat i va establir la competència de qualsevol tribunal on s’hagi comès l’il·lícit.