El primer d’aquests projectes és la posada en marxa d’un estudi que analitzarà les necessitats específiques i reals que tenen aquests pacients per proposar estratègies d’atenció integral orientades a millorar-ne l’educació sanitària i l’adherència al tractament, la formació científica dels professionals sanitaris i la recerca.

Segons l’OMS, el 2020 el 78% dels espanyols tindrà una malaltia crònica i serà la gran càrrega dels sistemes sanitaris. Aquestes patologies ja són el principal motiu de mort i de discapacitat al món i la primera causa de despesa sanitària a Espanya, cosa que planteja un repte per garantir la sostenibilitat futura del sistema sanitari.

La condició de malalt crònic produeix en el pacient unes conseqüències comunes: dificultat en la presa de decisions; alteracions de l’estat d’ànim; problemes de comunicació en la relació metge-pacient i en l’àmbit familiar, laboral o social; manca d’adherència a tractaments o consells mèdics; problemes en l’alimentació; alteració de les funcions físiques; falta d’exercici físic; fatiga; dificultats per suportar el dolor, etc.

Davant d’aquesta situació, el sistema sanitari ha de buscar vies més eficaces per gestionar la demanda creixent d’atenció mèdica associada a la cronicitat. Actualment, s’han realitzat diferents propostes, que van des de la formació de pacients experts, dins el concepte de coresponsabilitat, fins a la incorporació de les TIC en el seguiment.

El nou acord entre Esteve i la UIC promourà projectes de recerca, formació científica i educació sanitària orientats a analitzar el comportament i les necessitats del pacient crònic en l’atenció primària per millorar-ne l’assistència i l’ús dels medicaments. En el cas d’Esteve, aquesta aliança suposa un pas més en el compromís que la companyia manté amb la cronicitat, sobre la qual atresora una dilatada experiència en les àrees més rellevants, com la cardiovascular, la renal, la respiratòria, l’osteoarticular i del sistema nerviós.

El primer projecte impulsat arran del nou conveni és l’“Estudi de recerca del comportament del pacient crònic i de les seves necessitats d’atenció sanitària. Itinerari del pacient crònic”. Amb un any de durada, l’elaborarà l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària de la UIC, l’avalarà el Fòrum Espanyol de Pacients i el finançarà Esteve.

L’objectiu és revisar l’eficàcia de les principals estratègies existents en l’abordatge de la cronicitat i, a la vegada, valorar quina opinió tenen els mateixos pacients crònics sobre la seva situació i sobre aquestes estratègies. Es tracta, en definitiva, de saber quin és el comportament del pacient crònic i quines són les seves necessitats específiques i reals en atenció sanitària i de proposar estratègies d’actuació que els ofereixin una resposta al més efectiva possible. Tot això integrant els mateixos pacients en la consecució d’aquests objectius.

La rellevància d’aquest estudi és la possibilitat de generar una sensibilitat i conscienciació en la població sobre els beneficis d’introduir estratègies d’abordatge de la cronicitat basades en criteris d’avaluació definits en funció de l’efectivitat, incorporant la visió de les mateixes persones afectades.

Es tracta de millorar el procés d’atenció a la cronicitat, establir un marc d’actuació integral i impulsar accions que millorin aspectes com l’educació sanitària del pacient, la seva adherència als tractaments prescrits, la formació científica dels professionals sanitaris o la recerca en aquestes matèries, amb la finalitat de millorar l’atenció i el servei de salut als pacients.

Per assolir aquesta fita, l’estudi es durà a terme en tres fases ben diferenciades. En la primera, es revisarà la literatura científica sobre les principals necessitats del pacient crònic; en la segona, es realitzarà l’estudi qualitatiu en pacients crònics de més d’un any de diagnòstic i, en la tercera i última, s’elaboraran unes recomanacions específiques per dissenyar estratègies d’actuació més efectives en la millora de la salut i la qualitat de vida del pacient crònic a partir dels resultats obtinguts en les dues fases anteriors.