Sempre des d’un punt de vista jurídic, Etienne Montero va explicar l’experiència belga de l’aplicació d’una llei que “a mesura que passa el temps, malauradament té més consens social”. Montero –que ha plasmat tota la seva argumentació en el llibre Cita con la muerte. 10 años de eutanasia legal en Bélgica– va dir que “tot i que la llei va començar amb la idea que s’apliqués de manera controlada, avui està fora de control”. És més, va concretar: “Em sembla totalment il·lusori plantejar un control a una llei que avui en el fons depèn totalment del desig del pacient”.

Amb exemples reals i recents, el professor belga va fer veure que un dels motius per poder aplicar l’eutanàsia –el d’un patiment insuportable– s’ha convertit, avui, en una qüestió també futurible: “Fa uns anys, per exemple, va ser molt sonat el cas del Nobel Christian de Duve, a qui van diagnosticar un càncer als 94 anys i que va demanar l’eutanàsia perquè no volia patir, tot i que se li havia proposat un tractament lògic”.

En aquest sentit, al també catedràtic de Dret Civil li sembla evident que s’acabés interpretant la llei de manera laxa: “En la mesura que es banalitza arriba a plantejar-se per què no recórrer a l’eutanàsia en altres supòsits. Així, ara s’ha acceptat l’eutanàsia infantil –quan no era demanada per cap àmbit social–, i hi ha moltes altres propostes, com les que volen aplicar-la a les persones amb problemes demència”.

Segons va explicar Montero, aquesta llei “és fruit d’una qüestió purament ideològica. El motiu que donaven per aprovar-la era que la vida és meva i que, per tant, puc disposar-ne segons em plagui; però, en realitat, amb l’eutanàsia, el que s’està fent és encarregar a un altre la pròpia vida i la pròpia mort. És fals que es disposi, doncs, de la pròpia vida”.

D’altra banda, el conferenciant va parlar del gran problema que pot arribar a plantejar aquesta llei, ja que “complica molt el treball dels metges que es dediquen a les cures pal·liatives”. “Socialment està tan estesa –afegia el professor Montero– que les persones amb dificultats poden acabar veient-se obligades a demanar-la perquè si no són una càrrega injusta per a la societat”.

Finalment, durant l’estona de diàleg amb els estudiants, el conferenciant va mostrar el seu pesar perquè, en aquests més de deu anys, l’eutanàsia no ha disminuït, sinó que ha augmentat any rere any. Per això, va concloure: “S’ha obert una porta, i la porta s’obrirà cada vegada més i, a sobre, els que hi estan a favor diuen que es tracta d’un avenç ètic”.