El món de l’art es troba immers en un canvi de paradigma per la irrupció de la tecnologia blockchain i, en particular, pel boom dels anomenats NFT (non-fungible tokens), que permeten la certificació d’actius únics associats al talent i la seva monetització per part dels artistes. És la tesi en la qual han coincidit els participants de la sessió de tancament del cicle “Discovering the blockchain”, organitzat, conjuntament, per la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials i el departament d’Alumni & Careers de UIC Barcelona. Amb el títol “Usos disruptius de la blockchain: el cas dels NFT”, en l’esdeveniment van participar Martí Ras, gestor de producte de NFT i credencials a Vottun; Cai Felip, conseller delegat d’UNION Avatars: Linking Realities; Llorenç Bové, conseller delegat de myoo.io i cofundador de Myhealp; Sergi Moral, director de Comunicació de Rungie i Albert Anta, director d’operacions del Centre Blockchain de Catalunya. L’acte el va moderar la cap de Gabinet i directora de Relacions Externes de UIC Barcelona, Laura Rubio, i el professor Pablo Agnese.

La sessió tenia per objectiu analitzar el creixement exponencial dels NFT en els últims anys, l’afectació que té en el món de l’art i la progressiva implantació en altres sectors. Tots els ponents van coincidir a assenyalar el valor afegit que els NFT estan aportant al sector artístic en la mesura en què permeten a l’artista autogestionar la seva obra, sense necessitat d’intermediaris, i garantir l’obtenció de drets d’autor de manera pràcticament indefinida. En aquest sentit, Albert Anta va afirmar que els NFT “estan popularitzant el món de l’art”. En aquesta mateixa línia, Sergi Moral va incidir en les grans oportunitats que s’obren per a l’artista, “que ja no necessita marxants per vendre la seva obra i, a més a més, garanteix l’obtenció de beneficis si aquesta obra passa d’unes mans a unes altres”, va afirmar. En la seva opinió, els NFT ofereixen noves vies d’explotació de l’obra artística, fins i tot per a obres que ja han estat rendibilitzades per mètodes tradicionals. Per la seva banda, Cai Felip va reflexionar sobre la necessitat d’impulsar els NFT des d’una perspectiva inclusiva, “per permetre una veritable democratització del món de l’art”. Llorenç Bové va incidir en altres factors que aporten valor afegit al sector. “Els NFT eliminen els riscos associats amb el transport o el robatori d’obres d’art i això suposa un canvi de paradigma clar”, va afirmar. Finalment, Martí Ras va posar el focus sobre les garanties que ofereix la tecnologia blockchain en l’àmbit de les NFT. “La ‘blockchain’ garanteix un marc regulador acceptat per tothom que brinda als artistes poder de decisió en les transaccions de valor”, va defensar.

Durant la sessió, es van abordar altres aspectes associats amb les diferents tecnologies blockchain utilitzades en l’àmbit dels NFT i l’impacte que tenen en el medi ambient. I es va incidir en el caràcter disruptiu de la blockchain pel seu caràcter descentralitzat, que permet als usuaris recuperar el poder dels continguts i monetitzar la seva activitat en l’àmbit d’Internet, al contrari del que està passant amb el model web 2.0. “El 2021 va ser l’any en què els NFT associats a l’art es van convertit en una tendència mediàtica. El 2022 serà l’any en què assistirem a la implantació dels NFT en altres sectors, com el de la música, els videojocs o les finances”, va afirmar Sergi Moral. “El món de l’art sempre ha actuat com un refugi de valor en l’àmbit de les inversions i, per això, és natural que els NFT hagin experimentat un gran boom que, a partir d’ara, s’estendrà a altres sectors”, va concloure, en aquesta mateixa línia, el professor Pablo Agnese.