El responsable de BitBase, Álex Fernández, va destacar que ha estat sobretot als països menys desenvolupats “on més ha crescut la criptomoneda davant la devaluació de la seva pròpia moneda”, ja que aquesta ha suposat “la democratització dels diners” i ha ajudat a fer que “les desigualtats no desestabilitzin encara més”. Fernández va recordar que les classes mitjanes i baixes són les que més han patit l’impacte de les crisis i si abans “els actius eren només per a la classe alta, ara estan disponibles per a gent amb menys poder adquisitiu”.

En la mateixa línia, el CEO de DiverInvest, David Levy, va afegir que l’aparició de les blockchain ha permès als més joves fer inversions fins i tot a Espanya, on la societat en general “no sol invertir en borsa”.

Per la seva banda, el professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials Pablo Agnese va destacar sobretot el “rol supervisor” que suposa la criptomoneda davant de la política dels bancs centrals, que “sembla no tenir fi i que té un gran incentiu per continuar imprimint i incrementant el deute, mantenint els tipus reals en nivells negatius”. Segons aquest expert, “atesa la seva naturalesa descentralitzada, la blockchain està posant els punts sobre les is perquè reaccionem, i revela així que s’està fent alguna cosa malament”.

Agnese va explicar que “una prova de foc per al preu de les criptomonedes és què farà la Reserva Federal (Fed) de cara al mes de març”, ja que “s’està parlant d’una contracció de l’oferta monetària i d’augmentar els tipus de interès per controlar la inflació”. Tot i això, en la seva opinió, en el cas de les criptomonedes “cal anar més enllà dels preus i veure com s’està afegint valor”.

L’univers blockchain

Pel que fa a la regulació de l’univers blockchain, el professor de UIC Barcelona va destacar que la criptomoneda “és una reacció a l’excés de regulació actual” i “per naturalesa pròpia, és aliena a tot això”. Per això, en cas que finalment es decideixi regular-la, “s’hauria de deixar espai perquè hi hagi innovació”, encara que no creu que “aquest sigui l’esperit”. A més a més, diu, “no hi ha un consens entre els països per regular aquest sector”.

En aquest sentit, el CEO de BitBase va assenyalar que, més que regular les criptomonedes, “el que es pretén és evitar que s’hi cometin delictes”. El 2019, la il·legalitat del total de transaccions amb criptomonedes va ser del 2 % i un any després va caure fins al 0,3 %, segons un estudi de Chainalysis que ha portat a col·lació Pablo Agnese.

Els experts van coincidir a destacar que no té sentit vincular la delinqüència amb el sector de les criptomonedes i es van mostrar convençuts que cada cop es produiran menys delictes. “Per fer mal no es pensa en la ‘cripto’, s’utilitzen diners en efectiu perquè el diner en efectiu cash no és traçable i a la blockchain tot queda registrat”, ha afegit Agnese.

Després d’aquesta primera sessió, el proper 22 de febrer se celebrarà la segona jornada del cicle, que portarà per títol “Afegint valor a través de la blockchain”. L’última sessió tindrà lloc el 29 de març i se centrarà en els usos disruptius de la blockchain.