Gràcies als prop de trenta alumnes del Màster Universitari en Gestió Cultural, procedents de divuit nacionalitats diferents, l'acte va tenir un ambient molt internacional. Enrique Banús, el director del màster, els va adreçar unes paraules en anglès i va remarcar la importància de la cultura, que —deia— “pot canviar el món”. “És veritat que no és barata, però és més cert encara que la ‘no cultura’ és molt més cara”. Per això, Banús els va remarcar que cal ser creatius, brillants —capaços de comunicar les idees— i, sobretot, humans: “si sou creatius, brillants i humans, aleshores sereu accessibles”.

L’aspecte humà i de cerca de la veritat va ser present en els diferents discursos de l’acte. Així, per exemple, Montse Artés, representant dels estudiants d’Humanitats, va destacar que aquests estudis “aporten l’expressió de l’anhel que va moure els grans personatges de la història, que buscaven la veritat i la bellesa. Les Humanitats —assegurava Artés— ens han donat una gran flexibilitat a l’hora de resoldre els problemes que tenim al davant”. Va ser en aquest sentit que la degana de la Facultat, Teresa Vallès, va destacar el fet que “les Humanitats no han d’evitar estar al servei de la veritat, encara que algunes vegades sembli una utopia i pugui implicar anar a contracorrent”.

Per la seva part, Ferran Mascarell va agrair a la UIC i als estudiants que tenia al davant que “apostin per les Humanitats, ja que és una disciplina molt important per a tots nosaltres”. “Certament —continuava el conseller— comprendre a fons la persona és una de les missions fonamentals que tenim avui. Si les Humanitats no posen sobre la taula aquesta tasca, ningú no ho farà”.

Durant el discurs, el conseller de Cultura del govern català va parlar tant de cultura com de les humanitats, els únics elements capaços “de respondre als grans interrogants humans —d’on venim, cap a on anem—, i que ens permeten avançar dignament”. No obstant, es dóna un fet paradoxal quan “això que és fonamental, sovint ocupa un lloc massa secundari a la nostra societat”, motiu pel qual animava els apadrinats a sorprendre la societat amb la seva exigència: “Probablement sou la generació més ben formada de la història del planeta, però també viviu amb uns valors anomenats ‘líquids’ que cal omplir”.

Finalment, Mascarell va destacar la importància de la cultura, “que és molt més que una subvenció; és una inversió que cal donar a conèixer. Sense cultura i humanisme —va acabar— el relat dels nostres països serà enormement complicat”.