Al llarg de la sessió, l’arquitecte va presentar una sèrie de projectes compostos per elements modulars de diverses escales i mides que en permeten la transformació, la reorganització o el canvi de lloc.

Explicant la Ciutat Instantània, per a la qual no tenien pressupost i no podien comptar amb solucions mecanitzades, Prada Poole va ressaltar com l'arquitecte ha de "fer de la necessitat, virtut i ser capaç d'inventar i dissenyar mètodes constructius adequats a cada situació, amb els elements que tenim a l'abast."

Així mateix, en opinió de l'arquitecte, "l'ofici d'arquitecte és el més prehistòric" i va suggerir als alumnes que "hem de assemblar més als nous cuiners, que no donen receptes sinó criteris. Els arquitectes han de donar criteris per fomentar la imaginació".

Entre els projectes que va exposar, hi havia la Ciutat Instantània d’Eivissa, una pista de patinatge sobre Gel a Sevilla, per la qual va obtenir el Premi Nacional d'Arquitectura, convertint-se en l'arquitecte més jove de la història del premi, un pavelló modular per l’ADI-FAD a la fira internacional de Barcelona, un Auditori a Villaverde-Ciudad Lineal (Madrid), o una proposta d’Escoles Modulars Desmuntables per al Ministeri d’Educació i Ciència i un Museu Viatger i “invisible” per a Manhattan.

Entre els convidats a la Fila 0, van estar presents Víctor Rahola, Eugeni Bach, Tomeu Ramis i Alfons Soldevila. Aquest últim va afirmar que de la conferència es desprenia "la importància de les Imaginació, l'Enginy i la invenció tres qualitats que els arquitectes no hem de perdre de vista".

L’arquitecte José Miguel De Prada Poole és especialista en estructures pneumàtiques, lleugeres, tensades. La seva llarga trajectòria professional ha estat reconeguda tant nacionalment com internacionalment i en les seves prestatgeries acumula premis de països tan dispars com el Japó, el Brasil, els Estats Units, Itàlia o França.