La ponència va versar sobre el seu mètode de docència basat en el workshop, en el qual es treballa amb situacions reals i on la presa de decisions es tan important com la construcció del projecte. 

En aquest sentit, Rintala va comentar que l’arquitectura és una necessitat biològica, i va fer referència a la recerca d’aixopluc i al fet que a través del seu llenguatge podem controlar les vistes.

El conferenciant també va fer un recorregut per la seva trajectòria i va parlar de projectes elaborats en workshops amb els seus alumnes, com ara petits pavellons efímers o un hotel entre els arbres.

A més a més, va mostrar com la seva manera de fer arquitectura està relacionada sempre amb l’entorn, el reciclatge i l’ecologia. I, també, de quina manera l’entorn va modificant la seva obra i com, a vegades, no fer res és l’actitud més ecològica per actuar en algun lloc.

Sami Rintala, arquitecte finlandès, treballa des de 2008 a Rintala Eggertsson Architects (Oslo), juntament amb el seu soci Dagur Eggertsson, i també ha exercit com a professor d’arquitectura en diverses universitats d’art i arquitectura.

En aquesta ocasió la fila 0 estava formada per professionals com Pere Buil (antic professor del Taller Vertical 2012), Anna Bach (compatriota del conferenciant), Boris Bezan i Hector Mendoza (despatx d’arquitectura català que esta construint un museu d’art contemporani a Finlàndia), Hector (antic professor de projectes i del Taller Vertical el curs passat), Arturo Fedriani i Josep Ferrando.

Finalment, Pau Pedragosa, que va participar com a conferenciant al passat cicle de Fòrums ESARQ i que és amic personal de Rintala, va concloure la conferència amb aquestes paraules: “Segueixo dibuixant com quan era jove; no he canviat sinó reforçat la meva particular manera de veure i fer arquitectura”.