Espais arquitectònics que “bioaprenen” d’estructures cel·lulars, material de construcció amb formes creades a partir d’algorismes propis de la natura, disseny d’arquitectura i objectes generats mitjançant intel·ligència artificial, o l’aplicació de la tecnologia digital a l’arquitectura, són algunes de les temàtiques que s’han tractat al congrés.
La Conferència ha inclòs xerrades i presentacions d’arquitectes capdavanters en el camp de l’arquitectura biodigital com Karl Chu, Marcos Novak, Neil Leach, Kas Oosterhuis, François Roche, Claudia Pasquero i Marco Poletto, Emeline Raguin, Ferdinand Ludwig, Marcos Cruz, Pablo Lorenzo-Eiroa, Maria Vogiatzaki, Eric Goldemberg, Alberto T. Estévez i Yomna Abdallah.
Els ponents han abordat temes com la geometria de la naturalesa aplicada a l’arquitectura, algorismes generatius, disseny biònic, fabricació digital i robòtica, intel·ligència artificial, impressió i construcció 3D, ciutats intel·ligents, realitat virtual i augmentada, i internet de les coses en l’arquitectura.
La Conferència, que s’organitza cada tres anys, i Foros, el cicle de conferències anual sobre arquitectura de UIC Barcelona, s’han unit aquest any en un gran esdeveniment sobre arquitectura des de la perspectiva de la biologia i la digitalització.
Aquesta edició coincideix, a més a més, amb els 25 anys de UIC Barcelona. Els arquitectes participants, pioners en el camp de l’arquitectura biodigital, han destacat com UIC Barcelona va néixer abordant aquestes disciplines l’any 1997.
Reflexió sobre el futur de l’arquitectura
Alberto T. Estévez, director del congrés i catedràtic d’Arquitectura de UIC Barcelona, ha emfatitzat la importància de l’arquitectura biodigital i genètica per abordar temes crítics com ara la sostenibilitat. “Algú ha de pensar què ha de ser el futur. El nostre agraïment als ponents i participants en la conferència, que centren la seva feina i la seva investigació en el futur de l’arquitectura”, afirma Estévez.
“La nostra responsabilitat és solucionar els problemes de la nostra generació i del segle XXI, com ara la contaminació, l’extinció d’espècies, l’escassetat de recursos, l’acumulació d’escombraries, el desglaç o la desforestació”, explica Estévez.
Estévez afegeix que “l’arquitectura i l’urbanisme han d’utilitzar el nostre coneixement sobre la biologia i les eines digitals per dissenyar i construir edificis autosuficients, amb energia solar passiva, agricultura urbana, i que siguin màquines actives de sostenibilitat”. “A més —destaca— hem de pensar tant des del punt de vista ecològic com social, i aplicar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides”.
Cristina Monforte, vicerectora de Recerca, Innovació i Transferència del Coneixement de UIC Barcelona, i Víctor Echarri, director de UIC Barcelona School of Architecture, han inaugurat les jornades. “Fa 25 anys que vam iniciar aquesta important línia de recerca. Felicitem el professor Alberto T. Estévez i el seu grup de recerca, compromesos des de l’arquitectura, a partir de la natura i amb l’ús de tècniques computacionals, a promoure el benestar de les persones, en línia amb els valors de UIC Barcelona”, ha explicat Víctor Echarri a l’obertura de la conferència.
