12/05/2016

Gairebé el 2 % dels tuits publicats després de l’atemptat de ‘Charlie Hebdo’ eren violents o d’odi

El Saló de Graus de UIC Barcelona va acollir el 29 d’abril la taula rodona “Odio, violencia y delito en las redes sociales: ¿Cuándo, cómo y por qué?”, organitzada per la Facultat de Dret amb la col·laboració del Centre Crímina a través del Projecte CiberHache.

Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi, va ser el primer a intervenir a la taula rodona. Aguilar va parlar sobre el discurs d’odi a les xarxes socials i el límit en la llibertat d’expressió. El fiscal va afirmar: “Hi ha d’haver un canvi: el discurs d’odi genera sofriment, afecta la vida diària de molta gent anònima, suposa una propagació d’estereotips i prejudicis”. Va parlar també de la relació que hi ha entre el discurs violent a les xarxes socials i els delictes. “A Barcelona, ​​en tots els casos que hem tingut amb un component de gran violència, els implicats eren consumidors de discurs d’odi”, va dir.

Per la seva banda, Fernando Miró, catedràtic de Dret Penal a la Universitat Miguel Hernández i director del Centre Críminia, va presentar les dades de l’estudi CiberHache realitzat pel Centre Críminia. “El 1,9 % de missatges publicats a Twitter després dels atemptats al setmanari francès Charlie Hebdo, de gener de 2015, eren manifestacions violentes i d’odi”, va explicar. La investigació ha analitzat un total de 255.674 tuits publicats en els cinc dies posteriors als atemptats a partir de les etiquetes més esmentades a Espanya: #CharlieHebdo, #JeSuisCharlie i #StopIslam.

Per a l’estudi, es va reduir la mostra dels més de 255.000 tuits a només 53.860 mitjançant l’eliminació dels retuits per no analitzar missatges repetits, tot i que Miró va assenyalar que “un retuit també és un missatge de violència i odi malgrat que l’usuari no en sigui el creador, ja que converteix el missatge en propi i el difon”.

Un total de 4.838 tuits van ser considerats com a discurs violent o d’odi, davant d’això Miró va assegurar: “Es confirma la nostra hipòtesi inicial que a Twitter aquest tipus de missatges representen un percentatge molt baix en comparació amb altres formes de comunicació”.

A més a més, Miró va destacar que la primera etiqueta que va aparèixer després dels atemptats va ser #CharlieHebdo, seguit per #StopIslam i, finalment, #JeSuisCharlie, la qual cosa reflecteix que “l’odi va aparèixer abans que la solidaritat”.

Finalment, va ser el torn del periodista de La Vanguardia Eduardo Martín de Pozuelo, el qual va declarar que el terrorisme islàmic és “un motor universal de l’odi” que ha iniciat una guerra dividida en dos fronts: “Hi ha una guerra formal, basada en atacs i trinxeres, com els conflictes convencionals, i l’anomenada guerra líquida, que es refereix a llocs que esdevenen trinxeres de forma puntual”.