Un any després de l’èxit del I Workshop Internacional sobre Acompanyament Familiar, l’Institut d’Estudis Superiors de la Família (IESF) de UIC Barcelona ha volgut rememorar aquestes jornades amb un seminari web al qual s’han inscrit més de 450 persones. En aquesta ocasió, dues de les ponents d’aleshores, Mónica Larruy i Montserrat Santigosa, han aportat les seves experiències al voltant de l’empoderament de les famílies
El seminari web, que portava com a títol “Famílies empoderades? L’acompanyament, paradigma per a un canvi cultural”, el va moderar el degà de la Facultat de Ciències de l’Educació, Enric Vidal. Durant la sessió, Mónica Larruy, experta en educació infantil i Montserrat Santigosa, psicopedagoga i professora del postgrau en Acompanyament Familiar i Orientació van abordar diferents temes sobre la família i van convergir en una idea nuclear: la clau i la importància de la formació personal per poder ajudar els altres i el diàleg.
En aquest sentit, Santigosa es va referir al fet que “els pares necessiten espais per parlar. No cal res extraordinari —va dir—; simplement, en el dia a dia, redescobrir amb creativitat temps per a la parella”.
Diàleg, també, amb els fills: veure’ls i escoltar-los, deia Larruy. “Hem d'estar per allò que estem, per evitar caure en relacions superficials amb els nostres fills o la nostra parella”. Actitud receptiva i d’escolta, per ser conscients que podem aprendre de tots.
A tot això, asseguraven les ponents, és fonamental acompanyar les famílies, “perquè sempre hi pot haver moments de fragilitat”, va afirmar l’experta en educació infantil. És on entren postgraus com el que ofereix l’IESF, que dona formació sobre l’acompanyament: des de l'antropologia —conèixer la persona i els seus dinamismes—, fins a la psicologia —els vincles amb les persones, cicles vitals de les persones i la normalitat de la imperfecció— i formació en altres tipus d'eines que faciliten l'acompanyament.
En definitiva: formar, sabent que formar no és dirigir, sinó acompanyar. I com començar l’acompanyament?, preguntava el moderador, creant una cultura de l’acompanyament en entorns diferents, sabent que cada família és, efectivament, diferent.
