El 23 d’octubre passat, va ser nomenada investigadora sènior de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus (ICEE) la Dra. Gérardine Goh Escolar. La doctora, advocada de professió, és assessora legal del president de l’Iran-United States Claims Tribunal i experta de referència en dret ultraterrestre. En ocasió del nomenament, i en el marc del cicle de formació contínua de la Facultat de Dret, la doctora va impartir la conferència “Regulating Humanity’s Greatest Adventure: International Law and Outer Space”.
La nova investigadora de l’ICEE va iniciar la conferència amb les preguntes: “Per què és rellevant l’aventura espacial? ¿Algun dels aquí presents utilitza telèfon mòbil, televisió o segueix la previsió meteorològica?”.
Va explicar que es tendeix a pensar que la carrera espacial consisteix, només, a portar l’home a llocs llunyans i que, pel que fa a la conquesta de l’espai, encara som només nens mirant les estrelles. Però l’ésser humà ja s’ha expandit de forma ordinària a l’espai exterior i avui és indiscutible que, en paraules de Goh, “tota una constel·lació de tecnologia orbita la Terra” per fer possible la nostra quotidianitat.
Espanya, va dir, “no està fora d’aquesta realitat i, com a membre de l’European Space Agency (ESA), participa i encapçala projectes que es desenvolupen juntament amb els altres 21 estats membres. Va explicar que de cada euro invertit en la “carrera espacial”, 64 mil milions l’any passat, s’obté un retorn del 2.000 % a la indústria. A més, Espanya té dos centres de l’ESA, un de gestió de dades, a Madrid i un laboratori d’idees, a Barcelona.
Així mateix, va constatar, “cal implementar la regulació”. Més enllà del Dret Públic, que estableix qui té accés a l’espai ultraterrestre i la prohibició de l’ús de la força que consagra la Carta de les Nacions Unides, avui dia es treballa per assegurar la responsabilitat extracontractual.
En aquest sentit, Goh va explicar que les empreses privades que requereixen posar en òrbita tecnologia espacial s’articulen per al llançament a través de les agències espacials. I a través d’aquestes agències, els Estats es fan responsables absoluts i objectius de qualsevol dany causat a la Terra o el seu entorn, és a dir sense necessitat de culpa o negligència. En el cas de danys materials a l’espai exterior, se subjectivitza la culpa però no la responsabilitat, ja que es continua intimant l’Estat responsable del llançament, amb independència de la condició pública o privada de qui el promou.
Aquesta vinculació als Estats, va acabar l’experta, garanteix que els beneficis que es puguin obtenir de l’aventura espacial reverteixin en tots, atès que segons va establir l’ONU en els anys 70, l’espai i els cossos celestes són patrimoni de tota la humanitat.
© 2024 Universitat Internacional de Catalunya