Es tracta d’un prestigiós reconeixement atorgat per la Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA), que reconeix la tasca de l’alumne en un assaig clínic centrat en regeneració òssia i la col·locació d’implants. Germán Pardo va rebre la beca en el marc del Curs de Metodologia de Recerca en Periodòncia SEPA-DENTAID. En aquesta entrevista, ens explica què ha suposat per a ell guanyar un premi d’aquesta categoria.

Comencem pel principi, què et va fer decantar per l’especialitat de Periodòncia?

M’encanta aquesta pregunta, perquè al meu cap la resposta és clara: vinc de família d’odontòlegs. Va començar el meu avi com a protètic i, des de molt jove, em van transmetre que la solució que busquen la majoria de pacients sempre és la pròtesi. No obstant això, vaig entendre que tot i que  la finalitat sigui la prostodòncia, la periodòncia és la base des d’on parteix tot i des d’on es comença a construir. L’edifici pot ser preciós, però si el substrat i els fonaments no són estables, acabarà per desplomar-se més aviat que tard.

Així que, tot i que vaig triar l’especialitat de periodòncia gairebé per obligació, em va apassionar des del primer moment.

Què et va portar a fer aquest estudi? Podries detallar-nos-en la temàtica?

Vaig triar fer aquest estudi clínic perquè, entre les diferents línies de recerca, em veia més capaç d’aportar quelcom en un projecte que tingués una relació més directa amb la clínica, que és on em sento més còmode.

L’estudi analitza la possibilitat de fer procediments de regeneració òssia durant la col·locació d’implants, sense la necessitat de procedir en el que anomenem “tancament primari”, és a dir, deixar que tots aquests processos biològics estiguin “enterrats” dins la geniva. Això permetria escurçar els temps de tractament, oferir restauracions provisionals caragolades des del primer dia, reduir el nombre de cirurgies, i, al cap i a la fi, disminuir la morbiditat, simplificar l’assistència terapèutica i millorar l’experiència del pacient.

Com pot ajudar el teu treball a altres recerques científiques?

En el cas de  ser possible fer abordatges regeneratius “no submergits” en la teràpia d’implants, suposaria un canvi de paradigma en la manera en què afrontem els casos en el moment de reposar dents. El fet de vulnerar d’alguna forma alguna de les bases teòriques de la regeneració òssia guiada ens portaria a plantejar dubtes de si la resta de les bases són igualment imprescindibles.

Quina creus que podria ser la continuació del teu treball, dins del sector?

Diferents línies de recerca es podrien dur a terme com a continuació d’aquest estudi. La definició de quins protocols són més predictibles, quins són els límits d’aquests abordatges, si és possible col·locar pròtesis provisionals amb càrrega o nous abordatges regeneratius sense penjoll, podrien ser algunes de les recerques.

Què ha suposat per a tu guanyar la beca?

Una gran satisfacció personal i un bonic reconeixement al treball que tot l’equip del Màster duu a terme des de fa anys.