L’autor del llibre L’escola contra el món va fer un repàs molt amè al que ell veu com les claus necessàries per a l’educació d’avui, i en va destacar tota una sèrie de punts, carregats de sentit comú, però que sovint manquen a les nostres aules. “Els mestres –va dir Luri– hem de poder educar ‘per impregnació’; però només tindran capacitat d’impregnació si tenim fermes conviccions”.

En aquesta línia, el ponent va remarcar la necessitat de fugir de les “microurgències que acaben distorsionant les vides de les escoles: cal controlar-les i posar-hi un equilibri. Això –va destacar– només es pot fer amb una paraula que no està massa de moda: disciplina”.

A través de diferents exemples i casos concrets d’escoles d’arreu del món, el professor Luri va parlar molt de tornar a recuperar els costums més bàsics “que eviten tensions quotidianes, com pot ser, per exemple, la puntualitat”, i va insistir en el valor de la felix culpa tan pròpia de la “Ratio Studiorum” dels jesuïtes: “sort que s’equivoquen, els alumnes, perquè així tenen el mestre que els pot ajudar”.

Per això, Gregorio Luri va advocar per la recuperació del que ell anomena “habilitats no cognitives, és a dir, les virtuts intel·lectuals d’Aristòtil”. En aquest sentit, i parlant de l’anomenat informe de PISA, es va preguntar: “No deu ser que la condició de l’èxit o del fracàs en l’educació aquí rau en el valor moral que li donem? A Finlàndia –va seguir, a manera d’exemple– també hi ha els ‘gamberros’, el que passa és que allà sí que aproven!”. En definitiva, va concloure Luri, “necessitem fer un èxit d’un fracàs. Per això és tan important el valor moral que l’alumne estableix amb allò que està aprenent”.