El pavelló que representa Catalunya ha estat comissariat per Josep Torrents, Guillem Carabí, professor de l’ESARQ-UIC, i Jordi Ribas Boldú; la proposta va ser triada per un jurat a través d’un concurs públic convocat per l’Institut Ramon Llull.

La mostra “Grafting Architecture. Catalonia at Venice” vol fer palès el canvi de paradigma que s’està produint en l’arquitectura contemporània catalana, mostrar exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva i projectar-se cap al futur. S’inaugurarà el 5 de juny als Cantieri Navali (carrer Quintavalle, Castello, 40) dins dels Eventi Collaterali de la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia.

El pavelló català a Venècia està promogut per l’Institut Ramon Llull i té el propòsit de reconèixer, valorar i reformular l’especificitat de les arquitectures locals en contrast amb l’arquitectura global i franquiciada que ha imperat en els últims anys. El punt de partida és la casa Bofarull (1913-1933), una de les obres principals de Josep Maria Jujol (1879-1949) i un dels àmbits de recerca del professor Guillem Carabí.

En Jujol, segons Carabí, s’hi pot identificar una actitud que es pot seguir en molts projectes construïts en l’últim segle i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències (físiques i no físiques), que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l’esqueix s'empelta a l’arbre.

La casa Bofarull permet recórrer una actitud arquitectònica atemporal. L’acompanyen l’IES La Llauna de Badalona (1984-1986, Carme Pinós i Enric Miralles), l’espai La Lira de Ripoll (2004-2011, RCR Arquitectes i Joan Puigcorbé), i l’espai transmissor del túmul/dolmen de Seró (2007-2013, Toni Gironès), projectes allunyats temporalment, però propers en molts aspectes.