En la ponència “Desencontres. Dos dibuixos per a una plaça, de Puig i Cadafalch”, Guillem Carabí va contraposar dues visions d’un mateix tema, la plaça Catalunya de Barcelona: una, a través de la mirada fotopanoràmica de Roisin, d'acord amb la seva proposta documental, i l’altra, mitjançant les perspectives de Puig i Cadafalch, alterades segons la seva proposta de ciutat.

Com va explicar Carabí, el fotògraf Lucien Roisin va elaborar una sèrie d’imatges de la plaça Catalunya de Barcelona durant les dues primeres dècades del segle XX en format panoràmic. Les instantànies permeten apreciar l’evolució arquitectònica i ambiental del que potser és el punt de més tensió entre la ciutat antiga i l’Eixample Cerdà: una plaça inexistent en el pla de l’Eixample, que sorgeix de la incomoditat geomètrica entre les illes proposades per Cerdà i els trencaments que resulten dels límits de la Barcelona emmurallada.

D’altra banda, Puig i Cadafalch presenta el 1927 un estudi de la urbanització de la plaça Catalunya que no amaga la seva clara oposició als preceptes del nou Eixample. Un eixample ja consolidat, però que no soluciona de manera satisfactòria la trobada de la ciutat nova amb la ciutat antiga. Dues perspectives il·lustren el projecte publicat de Puig i Cadafalch acompanyades de plantes i seccions que inclouen l’organització del trànsit i la circulació.

L’objectiu general del Congrés Internacional “La Cultura i la Ciutat” era possibilitar un diàleg transdisciplinari que permetés pensar conjuntament algunes de les grans qüestions que configuren l’imaginari urbà contemporani. La temàtica oberta va permetre albergar reflexions procedents d’àmbits diversos sobre les diferents formes amb què es representa, es narra, es mesura, s’imagina o es veu la ciutat contemporània i, de manera especial, sobre la manera com determinades ciutats històriques han trobat en l’organització periòdica de grans esdeveniments culturals un senyal d’identitat contemporània en el marc complex de la globalització.