Aquest estudi presenta, a través d’un dels seus edificis més emblemàtics i desconegut per una gran majoria, una nova manera de conèixer i comprendre la filosofia que hi ha al darrere de l’obra arquitectònica de Jujol.

L’església de Vistabella és la primera referència visual del poble i l’arquitecte modernista la va construir com una extensió natural del paisatge, com una arquitectura en què es mostren unes formes de forta relació amb la terra d’on sorgeixen. Una obra en la qual tot va ser dissenyat per crear una experiència espacial única; un edifici amb un fort simbolisme expressat a través de l’estructura, amb missatges escrits a les parets i l’ús de materials reciclats i senzills.

En aquesta obra, a més del professor Carabí, hi han contribuït Antonio Salcedo Miliani, Roger Miralles, Concepció Peig —professora de la Facultat d’Humanitats de la UIC— i Marià Sordé. Les fotografies són de Joan Farré Roig i els dibuixos del també professor de l’ESARQ-UIC Manuel Arenas. A més a més, el llibre conté material inèdit d’alta resolució, procedent de l’arxiu Jujol.

L’obra, editada per dpr-Barcelona, es tanca amb un doble epíleg dels professors Vincent Ligtelijn i Juhani Pallasmaa, i està editat en català, en castellà i en anglès.