“És una obligació per a tots els que estem en l’àmbit de l’arquitectura assumir que cada nova construcció representa un impacte en el medi ambient durador i molt negatiu. Resulta crucial reconsiderar el paper de l’arquitectura i la planificació espacial des de la idea de deixar de construir”. Així de contundent es va mostrar l’historiador i crític d’arquitectura holandès Hans Ibelings durant la seva intervenció, el 24 de febrer passat, en el marc del cicle Foros 2021 de UIC Barcelona School of Architecture.

En la seva conferència, titulada “Outlining a history of global warming” (“Resum d’una història de l’escalfament global”), Ibelings va traçar un recorregut per la història de l’arquitectura des de la Revolució Industrial del segle XIX i es va mostrar molt crític amb el paradigma de progrés il·limitat i la idea de “millor que l’anterior” que, en la seva opinió, han regit l’exercici de l’arquitectura durant els dos últims segles. “El rol de les futures generacions d’arquitectes passa per ser capaços de dir que no i reconsiderar el seu paper. L’arquitecte ha de continuar oferint solucions espacials, però aquestes solucions no han de passar per construir més metres quadrats”, va sostenir.

Hans Ibelings és editor del The Architecture Observer (Mont-real/Amsterdam) i ensenya a la Facultat d’Arquitectura, Paisatge i Disseny John H. Daniels de la Universitat de Toronto (el Canadà). Anteriorment, va destacar com a autor d’un exitós llibre, titulat Supermodernism: Architecture in the Age of Globalization. Al llarg d’aquest 2021, té previst llançar el seu últim treball editorial, titulat Global warming history of architecture.

Amb el títol “Expectations” (“Expectatives”), Foros 2021 conduirà les reflexions sobre l’escenari de reconstrucció derivat de la crisi de la COVID-19 en tots els àmbits de la societat, especialment en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme.