Organitzada en format de tres taules rodones diferents –sobre teatre, cinema i música–, personalitats del món cultural van parlar sobre la situació de les audiències en un moment en què la crítica situació econòmica i les noves tecnologies fan cada vegada més difícil atraure públic a les sales.

Així, el director de cinema, guanyador del Premi Gaudí a la Millor Pel·lícula de 2016, Sergi Pérez, i l’actriu de doblatge Mercè Montalà van ser els ponents de la primera taula rodona sobre cinema, moderada per la guionista i professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació Laura Pousa. Montalà també va participar en la segona taula rodona sobre teatre, acompanyada de la periodista Carme Tierz i moderada per la professora del Màster en Gestió Cultural de la nostra universitat, Cristina Calvet, advocada de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Finalment, a la tercera taula sobre música, va arribar el torn de Félix Buget, propietari de la discogràfica Blanco y Negro Music, i d’Antònia Folguera, responsable de Comunicació de Sónar+D, Ovalsound, Reactable i Disbood. Aquesta darrera sessió va ser moderada per Isabel Villanueva, vicedegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Atesa la varietat de ponents, els temes que van sortir van ser, també, força dispars i, de vegades, fins i tot polèmics o amb to de queixa, com el que va afirmar Montalà, parlant de la dependència del share televisiu: “Ens ha fet molt de mal; sovint posem tots els nostres esforços per llançar un programa, i al cap de dues setmanes el treuen perquè no té prou share, quan en realitat, el nou públic consumidor són joves d’entre 20 i 30 anys, que amb prou feines s’apropa a la tele, sinó que fa servir molt més Internet. I això no es té massa en compte”. Alhora, va explicar el director de cinema, “cal que eduquem la mirada: si no se’ns ensenya a mirar, no sabrem mirar”.

Un dels grans problemes que hi ha en aquest sector són els pocs recursos econòmics disponibles per a la cultura i, sovint, la poca consideració que es té amb els artistes. “No és una qüestió d’ego –va comentar Mercè Montalà–, sinó que la nostra professió és un acte de servei. Jo he treballat en telesèries, però no podem oblidar-nos que han estat companyia de molta gent que viu sola, o que està internada en un hospital o residència”.

En aquesta línia, posant en evidència l’increment de l’IVA del 8 al 21 %, Carme Tierz va apostar per mirar de mostrar la cultura “com quelcom que ens alimenta, que no és un bé superflu”; caldria, deia Montalà, “una llei de mecenatge que facilités molt l’accés a la cultura i solucionaria moltes coses”.

Al mateix temps, tots els ponents reconeixien el canvi que ha experimentat aquest mercat en els darrers anys. “La tecnologia ha portat molts beneficis al públic i creadors de música –va dir Folguera–, però com a contrapartida, s’ha deixat de donar valor econòmic a la música i sovint es valora més el continent (l’iPod o el que sigui) que el contingut”. De fet, va seguir Buget, “avui, qualsevol creació artística que estigui subjecta a la digitalització fa que l’artista deixi de ser ràpidament el propietari de la seva obra”. “Hi hauria d’haver –deia el de Blanco y Negro– una regulació que protegís realment els autors de música”.

L’acte, que va durar gran part de la tarda, el va concloure la vicedegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Isabel Villanueva. La professora de Música Aplicada es va referir a la importància que “hi hagi cultura, però amb riquesa”, i finalment va afegir: “No hem d’apostar a generar públics sense més ni més, sinó públics agraïts i fidels”.