20/09/2021

Investigadors de UIC Barcelona constaten l’ús de voltes catalanes en projectes d’enginyeria militar a Espanya des del segle XVIII

La recerca va ser presentada per Josep Lluis i Ginovart, Cinta Lluis Teruel i Iñigo Ugalde i Zahra Hadji en la Eight Construction History Society Conference organitzada per la Universitat de Cambridge

Enginyers militars espanyols van introduir l’ús de voltes catalanes a Espanya durant el segle XVIII com a sistema constructiu per a la realització de cúpules, voltes i escales. És la tesi principal recollida en l’estudi “The Behaviour of Tile Vaulted Structures in Spanish Military Engineering” que el director de UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, els professors Cinta Lluis Teruel i Iñigo Ugalde i la doctoranda Zahra Hadji van presentar, el 27 d’agost passat, en el marc de la Eight Construction History Society Conference, celebrada en el prestigiós Queen’s College de la Universitat de Cambridge.

Els investigadors de UIC Barcelona van partir de l’anàlisi de les representacions gràfiques de projectes d’enginyeria continguts en l’Arxiu de l’Estat del Ministeri de Cultura i l’Arxiu General de Simancas. També van analitzar la cartografia del Ministeri de Defensa i altres projectes pertanyents a l’Arxiu General de Segòvia, l’Arxiu General Militar de Madrid i el Museu Naval de Madrid.

Després d’analitzar la documentació, els investigadors van concloure que el Cos d’Enginyers Militars espanyol va incorporar l’ús de la volta catalana als seus projectes de manera generalitzada des de principis del segle XVIII. Es tracta d’un sistema constructiu que ofereix grans qualitats en el camp mecànic i que ja s’utilitzava a Espanya des del segle XIV. “La construcció amb volta catalana era habitual en la construcció civil a tot el Llevant espanyol. Per tant, es va produir una ràpida assimilació, des de l’inici de la creació del Cos d’Enginyers Militars, de l’ús d’aquest sistema constructiu que feia més de tres segles que s’utilitzava en aquest territori”, destaquen.

L’estudi recull exemples de l’aplicació d’aquest mètode constructiu en esglésies, com el projecte per al cor de l’església de la Ciutadella de Barcelona projectat el 1718 o la teulada inclinada de dos aiguavessos de la nova parròquia de Sant Julià de Ferrol (1764). També hi ha exemples de l’ús d’aquesta tècnica en la construcció de voltes i escales, com els recollits en el projecte per a l’Arsenal de Barcelona (1717). Aquest sistema es va utilitzar també per a petites construccions amb volta com casetes de vigilància o cúpules de petites capelles, com la Capella del Moll de Llevant, a Màlaga (1727).
 

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)