Cinc de les vint-i-quatre esglésies romàniques construïdes a la Vall d’Aran entre els segles XI i XIII van ser traçades d’acord amb l’equinocci solar mitjançant l’ús de tècniques heretades de l’antiguitat. És la tesi principal de l’estudi “Cosmology and Precision in the Vall d’Aran”, publicat recentment pel director de UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, i els professors Cinta Lluis Teruel i Íñigo Ugalde, en la revista científica Nexus Network Journal.

Els investigadors van analitzar l’orientació de les vint-i-quatre esglésies romàniques de la Vall d’Aran mitjançant l’ús d’un escàner làser terrestre i un programari informàtic que els va permetre desenvolupar un model 3D molt perfeccionat per a cadascun dels temples. Aquesta tècnica els va permetre comprovar l’alt grau de precisió del traçat de cinc esglésies en particular: Santa Eulària d’Unha, Santa Maria d’Arties, Sant Pèir de Betlan, Sant Andrèu de Casau i Sant Miquèu de Vilamòs. Totes van ser traçades, en el seu eix, d’acord amb l’equinocci solar i de manera molt precisa. La recerca assenyala que la topografia muntanyenca del lloc en el qual es van erigir aquests temples fa impossible una orientació equinoccial basada en la visió directa, la qual cosa, segons l’estudi, demostraria que es van utilitzar sistemes instrumentals ideats en època clàssica per Vitruvi, Hyginus Gromaticus, Gisemundus o Gerbertus Aureliacensis.

Un segon estudi liderat pels mateixos investigadors també constata les diferències existents entre les esglésies romàniques de la Vall d’Aran i les de la Vall de Boí. Així, en la recerca titulada “Gisemundus and the orientation or the romanesque churches in the Spanish Pyrenees (11th - 13th centuries)”, publicada per la revista científica Mediterranean Archaeology and Archaeometry, es destaca de nou l’alt nivell de precisió de les cinc esglésies de la Vall d’Aran, en contrast amb els nou temples erigits en època romànica a la Vall de Boí. Els investigadors conclouen que, si bé no es pot determinar amb exactitud quin mètode va ser utilitzat per a l’orientació de les esglésies de la Vall d’Aran, el més probable és que es recorregués al mètode clàssic Ars gromatica Gisemundi que, en aquells dies, ja estava estès al sud de França i a Ripoll.