Quan Joaquim Clavaguera va
assumir el càrrec de director general d’Execució Penal a la Comunitat i
Justícia Juvenil del Departament de Justícia, els centres d’internament per a
menors de Catalunya es tenien com a model per a molts d’altres territoris. Això
no obstant, el nou director va veure que hi havia coses que no funcionaven:
“l’índex de reincidència és molt elevat, i això no pot seguir així. Ens prenen
com a model, però malauradament, per més que siguin els millors índexs, un 50% continua
essent una dada molt elevada. No en podem estar satisfets ni autocomplaure’ns-en”.

Per aquest motiu, Clavaguera va
decidir revisar les diferents actuacions econòmiques pendents i veure quines
eren les més prioritàries. “No em sembla lògic fer unes inversions de
restauració molt cares quan el que necessitem és dedicar més diners en
educadors”, deia. Així, doncs, una de les decisions que acabava d’anunciar feia
escassament unes hores va ser la polèmica de l’agrupament en centres: “no es
tracta d’aglomeració, sinó de poder estalviar, mirant sempre de facilitar les
coses als familiars”.

El gran tema en el qual va
incidir Clavaguera és la situació en què es troben els joves que comencen a
delinquir amb faltes poc importants i cada vegada cauen en delictes més grans: “reben
petites admonicions, de les quals no són prou conscients, fins que ja és massa
tard i els han de tancar. Cal eradicar el problema abans”.

Finalment, el director general de
Justícia Juvenil va explicar la situació en la qual es troben els professionals
dels centres d’internament: “saben perfectament quan un jove té solució o no.
Hi ha casos que, ens agradi o no, ja no la tenen”.