L’oratori de Santa Maria de Bonaigua de Barcelona va acollir més d’un centenar de persones —entre familiars, amics i gent de UIC Barcelona— que van voler donar l’últim adeu a qui va ser el primer rector de la nostra universitat. La missa va ser presidida pel vicari delegat de l’Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignasi Font, i concelebrada per vuit sacerdots més, entre els quals hi havia Mn. Albert Ribot, capellà del Campus Barcelona.

L’any 1997, Jordi Cervós, quan li quedava poc temps per retirar-se i començar a ser catedràtic emèrit de la Universitat Lliure de Berlín, va decidir fer un gir de 180 graus a la seva trajectòria professional acceptant el repte de dirigir una nova universitat, a la seva estimada Ciutat Comtal. D’aquest i d’altres punts de la seva vida en va parlar Mn. Ignasi, durant l’homilia, en la qual va destacar dos aspectes fonamentals del Dr. Cervós: la completa disponibilitat a l’hora de posar-se a treballar en el que fes falta —com l’inici de UIC Barcelona— i, a la vegada, l’inconformisme amb què actuava i que el portava a no rendir-se mai davant les dificultats.

Un exemple d’aquest inconformisme en la seva vida va ser com es va obrir pas a Alemanya, on va viure prop de quaranta anys, per tirar endavant la tasca que li va encomanar sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei; i com, malgrat els problemes amb els quals va haver de lidiar, va arribar a tenir un gran reconeixement i prestigi internacional.

Tot això i molt més, Jordi Cervós ho va fer palès al seu llibre de memòries (Berlín i Barcelona, anada i retorn), publicades el 2013 i que havia presentat a UIC Barcelona, acompanyat de l’amic en els estudis de Medicina, Jordi Pujol i Soley. Durant la seva vida, Cervós va ser guardonat amb la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal d’Alemanya, la Gran Creu d’Alfons X el Savi i la Creu de Sant Jordi. A més a més, va ser nombrat doctor honoris causa de set universitats: Barcelona, Saragossa, Complutense de Madrid, Tessalònica, Hannover, Tokushima i Saransk (Rússia).