En aquesta ocasió, el seminari va consistir en una taula rodona conduïda per Marc Grau, investigador de l’IESF i amb la presència de dos matrimonis: Trinidad Puente i Alberto Baselga, creadors del compte d’Instagram @lonuestro.info, sobre sexe, matrimoni i festeig i autors del llibre Sexo para inconformistas; i Núria Marcet i Juanjo Sanz, coordinadors de formació afectivosexual de la diòcesi de Terrassa (Barcelona).

En la introducció, el professor Grau va parlar de la necessitat que tenen els joves de tenir bons referents, a través dels quals es construeix la seva identitat; per això “la importància i la qualitat dels familiars i la qualitat dels vincles, que resulten fonamentals en aquesta capacitació de cada jove per arribar a ser la persona que va somiar ser”.

Grau va introduir, així, els ponents, que van parlar de com són els joves d’avui, quin tipus d’acompanyament necessiten i com podem ajudar-los en el procés de maduració.

En aquest sentit, Alberto Baselga parlava de la importància de l’educació sexual dels joves a les famílies, “que actualment és escassa i es descarrega la responsabilitat a l’escola, la parròquia o les associacions juvenils. Una escassa formació sexual perjudica el matrimoni i, en conseqüència, la família”. Alhora, el matrimoni Marcet-Sanz, assegurava que els joves d’avui “ho tenen gairebé tot i potser per això són més materialistes, però valoren també una vida a l’aire lliure, són solidaris i lluitadors, quan ho tenen clar”.

La clau de tot això, assegura Trinidad Puente, és tenir clar que “calen matrimonis feliços de veritat que transmetin amb il·lusió la vocació matrimonial”. “Un matrimoni feliç atrau, com atrau qualsevol persona que gaudeix de la seva vocació, sigui la que sigui”, va confirmar Baselga.

En la mateixa línia, Núria Marcet va afirmar que “la família, avui més que mai, ha de ser un lloc d’amor, d’estabilitat, de sanació de les ferides, de reconducció dels problemes i per això els pares ‘hi hem de ser’. Un gran problema avui dia és la solitud dels nens i adolescents a casa”.

A tot això, la conclusió va ser que l’acompanyament —silenciós o actiu— és fonamental: ajudant i fomentant en els joves la humilitat que els faci capaços d’escoltar i ajudar-los a alçar la mirada, a ser persones transcendents que surten de si mateixes i així, créixer.