Les professores de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona Judith Urbano i Marta Crispí han editat el llibre Cultural Leadership in Transition Tourism amb l’editorial Springer, juntament amb les professores italianes Elena Borin, de la Università degli studi Link Roma, i Mara Cerquetti, de la Università degli Studi di Macerata. A més a més de la tasca com a editores, Urbano i Crispí han format part com autores d’un estudi de cas que analitza la marca cultural Girona Episcopal, que inclou la catedral de Girona, el Museu d’Art i l’església de Sant Fèlix. Les entrevistem per conèixer com ha estat la seva tasca com a investigadores i editores i les conclusions de la recerca que s’ha dut a terme.

- Quin és l’objectiu d’aquesta publicació?
J. Urbano: El llibre presenta diferents models i bones pràctiques en turisme cultural sostenible. El turisme cultural és un factor de creixement econòmic important, però com sabem, el turisme de masses provoca molts problemes a les ciutats, els habitants, etc. i cal gestionar-lo correctament. És un moment de canvi, per reflexionar sobre aquest tema, per tal d’arribar a un model sostenible per a tothom, i aquest llibre presenta alguns casos d’èxit que s’han dut a terme en diferents llocs d’Europa. 

- Quines conclusions s’extreuen d’aquesta publicació pel que fa a la situació actual de la cultura i el turisme global? 
J. Urbano: Dins la indústria turística cal potenciar el turisme cultural, proper al territori, a la identitat i tradició, i per tant, als habitants i la comunitat. Hi ha una alternativa al turisme massificat, aquest s’ha de descentralitzar de les grans ciutats (tots coneixem el que passa a Barcelona, Venècia, París, Roma, Atenes...), i això requereix una transició cap a cert turisme alternatiu. Cal que les institucions i organitzacions públiques, privades i cíviques busquin estratègies comunes en aquesta direcció, i això vol dir començar a reflexionar sobre el tema (que és el que proposa el llibre) i prendre les mesures adequades. 

- Què significa per a la Facultat d’Humanitats aquesta publicació amb una de les editorials més importants a escala internacional com és Springer?
J. Urbano: El nostre grup de recerca Història Arquitectura i Disseny (GRHAD) té tres branques d’investigació: art, arquitectura i patrimoni, per una banda, gestió cultural per l’altra, i, finalment, dones artistes. També cal remarcar que la nostra Facultat d’Humanitats imparteix des de fa 21 anys el Màster en Gestió Cultural. Per tant, aquest llibre lliga la vessant de patrimoni i de gestió cultural i per a la Facultat suposa un esglaó més en la clara voluntat de generar coneixement en el camp de les humanitats i fer-ho visible en editorials i revistes de primer nivell. 

- En el llibre també heu dut a terme una tasca de recerca sobre la marca cultural Girona Episcopal, que abraça la catedral de Girona, el Museu d’Art i l’església de Sant Fèlix. Com ha estat el procés d’aquesta investigació? 
M. Crispí: La metodologia de treball ha estat, per si mateixa, un repte per a nosaltres perquè totes dues som historiadores de l’art i treballem sempre a partir de fonts documentals i de la mateixa obra d’art. Una recerca centrada en gestió cultural implica l’ús de sistemes d’informació diferents: enquestes, dades estadístiques, memòries d’actuació, etc. i a partir d’aquí hem intentat analitzar si els objectius de la nova marca cultural i turística s’havien complert i apuntar aspectes que cal millorar.

- Quines conclusions n’heu extret?
M. Crispí: Després d’aquesta anàlisi podem apuntar que els responsables de la creació de la marca Girona Episcopal han sabut identificar un concepte que té una base històrica i cultural sòlida i un patrimoni arquitectònic i artístic de primer nivell que li dona suport. La unió dels diferents agents que hi intervenen contribueix a construir un reclam cultural que acaba enriquint i complementant la mateixa oferta cultural. Malauradament no és fàcil que aquest tipus d’aliances entre diferents agents quallin i es materialitzin en un producte sòlid i atractiu.