Imparteixes classes de diferents assignatures a UIC Barcelona School of Architecture. Podries comentar-me algun detall sobre la teva metodologia?
El primer dia de l’assignatura Introducció a la Història de l’Arquitectura demanem als estudiants una foto del seu edifici preferit, que pot ser un edifici com la Torre Eiffel, és clar, però preferiblement els demanem que triïn un edifici del seu entorn o amb el qual tinguin una familiaritat, com la casa dels avis o un altre edifici que connecti amb una vivència maca. Aquí veiem d’on venen, quins conceptes d’estètica i de la comprensió de l’espai tenen. Veure que els alumnes venen de tants llocs diferents és fascinant. Ens adonem que no hem de ser tan eurocentristes quan expliquem la història de l’arquitectura, sinó tenir en compte tothom.
I en l’assignatura de Cooperació?
A Cooperació treballem amb un barri concret de Lima, al Perú. Parlem directament amb persones que tenen idees sobre què podria millorar al seu barri. Els estudiants de Cooperació analitzen quines són les problemàtiques i on caldria intervenir des del contacte directe amb la població i coneixent les vivències del lloc. La figura de l’arquitecte, més que una persona que fa, pot ser un facilitador.
Les ciutats poden ajudar-nos a entendre el passat a través de la història dels seus carrers. Com poden llegir-se les ciutats?
Si vius en una ciutat històrica, pots veure com han anat transformant-se les superfícies i la matèria de la ciutat. La textura d’una façana és una marca del passat, i si te la mires bé, pots entendre la història d’una ciutat fins i tot sense haver-ne llegit ni un llibre, perquè la ciutat mateixa és una mica això, és com un llibre d’història, un llibre obert.
Les ciutats també tenen molta importància en el nostre present. Com creus que els traçats urbans influeixen en el nostre dia a dia com a ciutadans i com a societat?
Els traçats urbans influeixen molt en la nostra vida. Per exemple, jo visc a Ciutat Vella, en un teixit molt dens, però visc en una plaça. Hi ha llum, hi ha ventilació. Els traçats influeixen molt en funció del contacte amb els veïns, de connexions visuals, de si tenim llum… A l’Eixample, per exemple, es pot tenir molta llum i molta obertura, però alhora també hi ha trànsit, que també t’impacta com a ciutadà, o hi manca el verd. Ara s’està intentant donar més protagonisme al vianant, després de gairebé un segle de creixent motorització de la ciutat. I un teixit urbà també pot suggerir la mescla social: l’Eixample d’Ildefons Cerdà no és un teixit per a una determinada classe social, ell ho tenia molt clar.
Com creus que serà la Barcelona del futur?
Cal tenir en compte el canvi climàtic, que el nivell del mar pujarà... La ciutat haurà d’oblidar-se de ser una ciutat orientada a l’automòbil. És una cosa que ha de fer Barcelona, però també totes les ciutats. Cal reduir la contaminació, buscar mètodes constructius molt més sostenibles, i reciclar i transformar en comptes de construir. De moment, veig que la ciutat està fent passos en aquest sentit. Hem de repensar la nostra manera consumista i explotadora del territori. Un gran repte és també la veritable inclusió i la convivència amb gent que prové d’altres contextos, que donen una gran riquesa a la ciutat. La cultura local es pot, és més, s’ha de barrejar amb altres cultures.
Vas parlar sobre les ciutats del futur a la Disputatio, a Barcelona, fa uns mesos. Què vau debatre?
La Disputatio és un format que, des de l’Acadèmia Europea de la qual soc membre, té una certa tradició i prestigi. En l’última Disputatio vam posar damunt de la taula idees sobre les ciutats del futur, incorporant-hi el punt de vista de la digitalització; què significa per a la vida urbana i per al maneig de les infraestructures i les xarxes que té. La idea de les Smart Cities és una amenaça alhora que és un repte que hem d’assumir.
