Es tractava del que en anglès s’anomena un Moot Court, és a dir, una simulació de judici en tota regla. Basats en fets reals i en casos autèntics resolts davant la Cort Internacional de Justícia a l’Haia, Països Baixos, els alumnes havien de prestar veu als diferents rols en un escenari també molt semblant al real. “La finalitat de la pràctica –explica el professor Espaliú– és que els alumnes assimilin millor els coneixements teòrics, es vagin familiaritzant amb l’ús en l’àmbit laboral de la llengua anglesa i desenvolupin el gust per la professió jurídica”.

Així va ser la pràctica: cadascuna de les parts presentava un escrit d’al·legacions i, posteriorment, defensava els seus arguments en la vista oral. Per a cada cas es constituïa un tribunal de set jutges, que s’encarregava de resoldre la controvèrsia plantejada i, després d’escoltar les parts, dictava sentència. Amb togues incloses i en l’idioma d’aquesta cort, l’anglès: una experiència que ha permès als alumnes tenir una primera noció de com s’articula la pràctica del dret internacional.

Els casos estaven basats en fets reals, però les dades, les parts i alguns dels punts i fonaments jurídics han estat alterats. Concretament, es van basar en la crisi dels ostatges a l’Iran el 1979 (dret diplomàtic) i l’anomenada “guerra de l’halibut” del 1995 (dret del mar).

Satisfet amb la resposta dels estudiants, el professor Espaliú afirmava que va ser “un veritable plaer veure com alumnes de primer de Dret es ficaven a la pell d’advocats, diplomàtics i jutges, i ho van fer, en general, força bé”.