30/04/2015

La crítica, convertida en element transformador, en l’últim llibre de Fredy Massad

L’Aula 2 del CCCB va acollir el 14 d’abril passat la presentació del llibre La viga en el ojo. Escritos a tiempo, de Fredy Massad, professor de Teoria i Crítica de l’Arquitectura de la School of Architecture de la UIC Barcelona. L’obra està editada per Ediciones Asimétricas.

A l’acte, hi van assistir els arquitectes Josep Lluís Mateo, Miquel Lacasta Codorniu, Emiliano López i Juan García Millán, aquest últim també editor d’Ediciones Asimétricas.

Com el mateix Juan García Millán destaca, “La viga en el ojo és un llibre de combat, en què les idees s’expressen amb una llibertat fora del comú. Amb una sinceritat que, de vegades, ratlla la manca de cortesia. Amb aquesta sinceritat Fredy Massad escomet qualsevol tema que li interessa i el preocupa, comprometent el seu pensament i la seva ètica. Al meu parer, l’objecte principal del llibre és tractar que la crítica es converteixi en un element transformador”.

Miquel Lacasta, professor de Treball final de grau de la School of Architecture, i Emiliano Lopez van coincidir a destacar la necessitat d’un llibre com La viga en el ojo. Escritos a tiempo en aquests temps regirats i amb tendència a quedar-se en els titulars. Lacasta va assenyalar que no estem parlant d’un llibre només de crítica: “Crec que aquest no és només un llibre de crítica, sinó que és també un llibre subjacent (i de vegades no tan subjacent) de teoria i que clarament edita una mirada sobre l’àmbit de l’arquitectura en aquests temps difícils. És un llibre clar, necessari, contundent i ho és sobretot perquè crec que dibuixa un límit. Criticar en el límit significa desbrossar camins i provocar la discussió”.

Mentre que Emiliano López va destacar el caràcter de crític dels textos de Fredy: “Si parafrasegem Italo Calvino, podem dir que en tots els seus escrits Fredy ens recorda el caràcter insubstituïble del ‘criticaire empedreït’ en aquest moment de col·lapse abrupte d’un món rectilini, en un món en el qual ja ningú no vol llegir més enllà dels titulars”.

Per la seva banda, l’arquitecte Josep Lluís Mateo va fer especial èmfasi en l’estil literari de Fredy: “Fredy Massad navega amb gust i per decisió a contracorrent. Els articles, i aquest és un dels èxits del llibre, avui es llegeixen clarament com a epitafis més que com a discussions sobre temes que encara segueixen amb vida. Un altre aspecte important és que, rebent discursos i missatges als quals no troba sentit, Fredy tracta de tornar paraules amb sentit. És també destacable l’estil literari, la manera com assesta els seus atacs, de vegades molt justos i merescuts. També és molt interessant l’estructura narrativa en els seus textos, en particular al final d’aquests: sempre una barreja de síntesi i de copejament”.

Fredy Massad és, com ell mateix diu, arquitecte de formació i crític per deformació. Format a la Universitat de Buenos Aires, la seva ciutat d’origen, Fredy desenvolupa la seva activitat des de 1966 a través de btbW/Architecture, on reflexiona sobre l’arquitectura contemporània. Combina l’activitat de crític d’arquitectura en el suplement cultural de l’ABC amb la de professor de Teoria i Crítica de la School of Architecture de la UIC Barcelona.