L’exposició es va inaugurar el 19 d’abril passat i es podrà visitar fins al 13 de maig. Hi ha  fotografies de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid (RABASF), de l’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI), del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona (DIAG), així com de la família Plana Berga de Barcelona.

A l’exposició es poden veure una sèrie de 30 fotografies fetes l’any 1867 durant una visita d’una delegació de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. L’arxiu suposa una aportació important tant per al coneixement dels edificis monumentals de Ripoll com per a la història de la fotografia, ja que no hi ha gaires monuments que puguin lluir una quantitat tan gran de fotografies en una data tan reculada.

De l’existència de fotografies fetes a Ripoll el 1867, se'n tenia notícia per indicacions que Josep Maria Pellicer i Pagès havia fet en els seus llibres Santa Maria de Ripoll (1878) i Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888), però no estaven localitzades. El 2004 la Dra. Concepció Peig, professora de la Facultat d’Humanitats, en el curs d’una recerca feta a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, va trobar 25 fotografies de Ripoll acompanyades d’un ofici de presentació.

Però si la troballa tenia un valor extraordinari, el més curiós va ser comprovar que a més de còpies d’aquestes fotografies, a l’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI), a l’arxiu de la Comissió Provincial de Monuments de Girona existent al Museu d’Arqueologia de Girona (DIAG) i en una col·lecció particular de Barcelona (família Plana Berga) hi havia noves fotografies de la sèrie, fins a totalitzar 30 fotografies amb 67 còpies.

Les fotografies de Ripoll de 1867, alhora, donaven relleu al treball d’un fotògraf gironí poc conegut, Josep Boadas Baguer, que amb aquest encàrrec entra amb nom propi dins de la història de la fotografia catalana.

A més a més, gràcies a la descoberta de les fotos de 1867 i el seu estudi ha estat possible certificar l’autoria i la procedència d’una fotografia d’un dibuix de la portada romànica de Ripoll que havia estat exposat al museu provincial gironí de Sant Pere de Galligans, però del qual s’havia perdut la pista.

Les fotografies del monestir de Ripoll de 1867 seran publicades properament en el llibre, patrocinat per la Fundació Eduard Soler i escrit per la Dr. Concepció Peig, Antoni Llagostera i Antoni Pladevall, titulat Santa Maria de Ripoll en el segle XIX: El procés d’una transformació. El llegat Joan Martí Font (2013).