El llibre proposa una revisió de l’eclecticisme i l’historicisme, dos corrents artístics del segle XIX que durant molt de temps han estat infravalorats i rebutjats. L’autora se centra en la figura de l’arquitecte August Font i Carreras (1845-1924) com a model d’arquitecte eclèctic que va treballar a Barcelona, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Tortosa i Saragossa.

August Font va ser defensor de l’ús del ferro en l’arquitectura contemporània, un dels primers vuit professors que va tenir l’Escola d’Arquitectura, acadèmic de tres acadèmies, i membre de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual va arribar a ser president.

La seva obra més coneguda és la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Altres obres seves a Barcelona també conegudes són el Palau de les Belles Arts per a l’Exposició de 1888, el Palau de les Heures, la Maison Dorée o la plaça de toros Les Arenes.