Va ser navegar de Ramon Llull a Aristòtil i a Torras i Bages. Així són les Humanitats, que abracen tota la història –no podia ser d’una altra manera– de la humanitat.

En començar, David Senabre, vicedegà de la Facultat, va donar la benvinguda als assistents i va donar pas al professor Jordi Puigdomènech, que va parlar del seu llibre sobre l’escriptor mallorquí Ramon Llull, del qual enguany celebrem el setè centenari de la seva mort.

A Ramon Llull. Passió i reflexió, Puigdomènech descriu l’època del també filòsof, místic, teòleg i moltes coses més, i del paper central que va tenir en uns anys en què la Mediterrània occidental era cruïlla de cultures, en els segles XIII i XIV. En el llibre, l’autor parla de com Llull va saber condensar en el seu pensament el millor d’aquelles cultures i afegir-hi el llegat grecoromà procedent del món clàssic, que ell va conèixer sobretot a partir de l’estudi de les obres de Plató, Aristòtil i els seus comentadors.

De l’autor estagirita en va parlar el professor Xavier Escribano, en presentar el llibre de Magda Bosch, La ética amable, dient que “és una invitació a la lectura d’un gran clàssic, passada pel sedàs de quinze anys de docència”; testimoni que va agafar Bosch, agraint les paraules i parafrasejant el títol del llibre, i va exposar que “segons Aristòtil, el bé per ell mateix és amable i, per això, és bonic i bo fer el bé: si tots fóssim capaços de veure-ho, que diferents que serien les coses!”.

Finalment, la professora Bosch va parlar del llibre Torras i Bages. L’home de l’eternitat, en el qual han col·laborat, també, la professora Marta Crispí, directora del Màster en Gestió Cultural, i el professor Xavier Baró. Tots tres van parlar de la seva experiència en escriure un llibre coral i van mostrar-se’n molt satisfets.

En acabar, el sant patró demanava, també, celebrar-lo amb un bon aperitiu. Per compartir-lo, també, com seguia Sèneca a l’Epistolarium moralium ad Lucilium liber primus: VI. Séneca Lucilio suo salutem que vèiem en començar aquesta petita crònica: “Si m’oferissin la saviesa amb la condició de tenir-la oculta i no comunicar-la a ningú, la refusaria. Sense ningú amb qui compartir-lo, no és agradable la possessió de cap bé”. Dit i fet.