Com va començar dient la professora de la School of Architecture Judith Urbano, moderadora de la taula rodona, “abans, el turisme era estacional i ara, en canvi, s’ha convertit en quelcom de tot l’any, sigui dilluns, dissabte, o diumenge; i això suposa un repte”. Tothom hi va estar d’acord, i que la gran qüestió és aprendre a gestionar aquest nou paradigma i fer que creixi el turisme de qualitat.

Així, doncs, la directora del Museu del Modernisme de Barcelona, Gema Losa; la directora de Cases Singulars, Isabel Vallès, i Joan Sibina, arquitecte i museògraf, durant més d’una hora, van debatre sobre què cal fer a Barcelona, i també hi va intervenir el públic. “La marca Barcelona –l’arquitecte va ser molt taxatiu–, si no es fa alguna cosa per mantenir el nivell del que som, pot acabar molt malament: hem de gestionar molt bé el que tenim”.

Barcelona és una ciutat d’anada i de tornada: “És veritat –va reconèixer Vallès– que la gent ve per Gaudí, però en una segona i tercera visites, ens demanen una altra Barcelona”. És aquesta ciutat la que cal saber gestionar. “Hem de donar a la nostra ciutat un caire europeu, universal, però sense oblidar el que som”, va afirmar la directora del museu.

Això sí: cal una implicació més gran de l’Administració. “Almenys –va explicar Losa– haurien d’ajudar a “espaiar” el turisme que s’acumula als llocs de sempre: a la Sagrada Família, a La Pedrera… Hauria d’encarregar-se de distribuir-lo”. “Si volem generar productes turístics, aquí o a Montjuïc, o a qualsevol altre lloc de Catalunya –va justificar Sibina–, l’Administració pública ha de preocupar-se de com facilitar aquests recorreguts: com podem anar a Montjuïc?, per exemple”.

El gran repte, doncs, és convertir el turisme de masses en turisme cultural, turisme de qualitat. Si no, es corre el perill del que va dir un dels assistents: “Hem de tenir uns professionals de qualitat i hem de posar unes normes; el model Barcelona s’està encaminant al model de Venècia”.