En paraules del mateix professor Escribano: “es tractava de parlar de l’ésser humà com a síntesi de natura biològica i cultura: un tema clàssic d’antropologia filosòfica”.

Amb aquesta idea, el professor va anar passejant per les diferents filosofies clàssiques, explicant com la persona humana ha necessitat del seu entorn per poder sobreviure: “Com relata el mite de Prometeu i Epimeteu, l'ésser humà necessita d’un do extranatural —el domini del foc i la saviesa pràctica— per poder superar la seva manca de recursos fisiològics”. I seguia: “Allò que afegim a la nostra natura biològica deficitària és la cultura, que actua com un vestit que ens completa, ens insereix en una comunitat humana i ens ofereix elements per al nostre cultiu i desenvolupament personal”.

La sessió d’Escribano corresponia a la primera d’un cicle de conferències filosòfiques que va començar el curs passat i que està adreçat a alumnat i professorat de batxillerat, encara que obert a tothom que hi tingui interès.