“La memòria històrica és una eina que pot ser molt enriquidora si la treballem adequadament”. Amb aquesta sentencia del Dr. Xavier Baró, professor de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona, ha començat la III Jornada d’Estudis Històrics que ha impulsat la Facultat amb l’objectiu d’analitzar la memòria històrica des del punt de vista de diferents experts nacionals i internacionals. La jornada s’ha dividit en dues parts: la primera ha abordat directament la memòria històrica com a fenomen a partir d’exemples concrets i la segona s’ha centrat en la reconciliació, un concepte inherent al coneixement del passat.

En la primera part, el Dr. Xavier Baró ha posat en context el trencament en la democràcia espanyola durant el segle XX i ha constatat el passat traumàtic d’Espanya. Per a Baró, “és necessari trobar un consens per part dels dos bàndols a l’hora de reconèixer que van cometre errors” i ha conclòs que cal “conèixer el passat en tota la seva dimensió per poder forjar un consens que destensi la gestió de la memòria”. A continuació, la doctoranda Tibisay Navarro, de la Universitat de Minnesota, ha comparat els models de memòria històrica i les estratègies de transició a Espanya i Alemanya . Segons Navarro, mentre que a Alemanya es va viure una “etapa del silenci que va precedir un canvi de consciència històrica amb les noves generacions”, a Espanya “no hi ha hagut un consens sobre la memòria històrica, que s’ha polititzat amb diferents narratives ”. El bloc l’ha tancat la doctoranda Edlira Gabili, de la Universitat de Tirana, que ha exposat la repressió política a l’Albània socialista i el cas de la Sigurimi, l’agència de policia secreta del país durant el règim comunista. Gabili ha confirmat que el país balcànic encara es troba en l’etapa del silenci, ja que el conflicte que van viure encara no ha cicatritzat.

La segona part de la jornada s’ha iniciat amb la ponència del Dr. Daniel Philpott, de la Universitat de Notre Dame, que ha introduït el concepte de la reconciliació política. En aquest sentit, Philpott ha explicat que “la resposta a la pregunta ‘Quin és el sentit de justícia d’una gran injustícia?’ és un dels fonaments principals de la reconciliació”. Després, el Dr. Juanma J. Robles, de la Universitat de Leeds, ha abordat el perdó i la reconciliació des d’una perspectiva filosòfica. Per a Robles, s’ha de veure el perdó “com una premissa necessària per a la reconciliació, ja que té el poder d’actuar sobre el passat i ajuda a tancar el procés de dol”. El professor ha insistit que “perdonar no significa oblidar ni renunciar a la justícia”, però que és un “element necessari per mirar cap a un futur de pau”. Per acabar, el Dr. Xavier Garí, professor de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona, ha tancat la jornada amb un repàs de la història de la reconciliació. Garí ha relatat que “els conflictes configuren la nostra història i determinen el nostre passat, present i futur”, però ha remarcat que “els avenços reals només s’han aconseguit amb la història de la pau”, ja que en els períodes amb més conflictes la societat no ha pogut evolucionar.