El taller interactiu, de caràcter totalment pràctic, va permetre als participants posar a prova la capacitat de la intel·ligència artificial per generar visualitzacions gràfiques de diversos poemes. Emprant eines com Stable i Mid Journey, els alumnes van triar poemes de la seva preferència i van introduir en els programes les paraules clau extretes del significat metafòric dels textos per generar imatges virtuals i dissenys fets per IA.

La IA s’està obrint pas en moltes disciplines i s’ha establert com un nou paradigma en molts sectors, entre els quals, l’arquitectura. “La IA ho està revolucionant tot —deia el professor Estévez—. Ens ofereix moltes possibilitats en l’àmbit de l’arquitectura, però ens hem d’organitzar”. Els alumnes han pogut veure de primera mà les facilitats que proposa aquest nou món per a la innovació, el disseny i la creació.

Els ponents van explicar com s’ha d’extreure, de diferents poemes en anglès, català, espanyol i àrab, les metàfores que poden tenir una traducció espacial o representació en la realitat a través del disseny. “Hauríem de posar interès en el concepte de la metàfora. La poesia té la possibilitat de parlar metafòricament —va dir Escribano—, és una possibilitat que tenim els humans de relacionar coses que poden ser molt distants”.

Al taller es va exposar el procés de machine learning pel qual passen les IA quan han de generar una imatge. Els ponents van diferenciar entre models de difusió i de convolució. “Dos elements molt importants per tractar amb les IA són les connexions i les paraules clau —explicava la professora Abdallah—. Aquests programes no deixen de reconèixer altres imatges, processar-les i fer-ne de noves. D’això, la IA n’extreu una visió”.

La intel·ligència artificial és una font valuosa i rica de nous coneixements i conceptes. Aquest taller, organitzat per UIC Barcelona School of Architecture en col·laboració amb la Facultat d’Humanitats, va demostrar que les IA poden aportar al disseny arquitectònic i a la imaginació humana aspectes addicionals basats en la riquesa de les paraules d’un poema.