Quan es compleix un any de l’inici de la guerra, l’experta ha remarcat que “és un tema que els preocupa perquè pensen si ens pot afectar a nosaltres i perceben la preocupació dels adults”.

Narberhaus ha assegurat que el fet d’estar informats amb un llenguatge i amb les característiques determinades que tenen els informatius televisius infantils permet que els infants entenguin les seves preocupacions i puguin tenir respostes. En la seva opinió, “a vegades, considerem que són problemes d’adults i que als nens no els interessen, però l’actualitat els interessa molt més del que pensem”.

La doctora en Comunicació ha apuntat que quan no existeixen informatius específics els nens i nenes s’acostumen a informar segons els hàbits de costum informatiu de les famílies. “Tafanegen diaris, si n’hi ha, escolten la ràdio, encara que sigui de manera passiva... És a dir, estan exposats també a les notícies ‘per a adults’”, ha assegurat. Per això, ha apostat perquè “des de les escoles i des de les famílies s’integri el periodisme en el seu dia a dia i es pensi en informació que sigui adequada per a la seva edat”.

Narberhaus va realitzar un estudi que tenia en compte el tractament de la invasió russa d’Ucraïna en els informatius televisius infantils del InfoK, de Televisió de Catalunya, Newsround, de la BBC, i l’alemanya Logo, de ZDF. Segons la professora, aquests espais aprofiten per fer “una promoció de valors, de drets humans, de la pau, alhora que parlen del conflicte, però d’una manera molt respectuosa”. “No veiem ferits, ni morts i són imatges menys dures i, en alguns casos, les entrevistes les realitzen els mateixos nens i nenes”, ha afegit.

La professora apunta que els informatius infantils televisius traslladen l’actualitat amb temes que són de tracte delicat. “Usen un llenguatge intel·ligible, inclouen molt context, els protagonistes són els nens i nenes, tenen molta cura d’utilitzar les imatges adequades i fins i tot vinculen aquestes imatges al món infantil, intentant que l’imaginari infantil estigui present. Per exemple, apareix un parc, un tobogan, uns gronxadors, envoltat de ruïnes…”. També s’utilitzen moltes infografies o mapes de situació, a més de recomanacions en cas que les notícies facin sentir malament.

Eines perquè els infants es construeixin com a ciutadans crítics

Narberhaus ha explicat que els informatius televisius infantils són cars de produir en comparació amb altres productes audiovisuals dedicats al públic infantil i, per aquest motiu, n’hi ha pocs i són gairebé sempre de televisions públiques. En el cas d’Espanya exemplifica que només hi ha l’InfoK amb aquestes característiques. “La televisió infantil normalment emet sèries de dibuixos, sèries animades, ficció, perquè són productes que es poden aprofitar més d’una vegada, mentre que els informatius queden obsolets”, ha assenyalat. L’experta considera que el dret a la informació està establert per a totes les persones, “també per als infants, que han de tenir les seves finestres al món per a informar-se com a ciutadans que són”.

Considera que caldria intentar conservar aquests espais, que “han sofert retallades”. En aquest sentit, ha lamentat que “el públic infantil no és ni serà mai prioritari, però hem de pensar que els nens i nenes són els ciutadans del futur”. “Vivim en una societat totalment adultocentrista, però és molt important dedicar temps i esforços a la infància i a la joventut”, ha afegit.

La professora de UIC Barcelona ha insistit que tenir aquests espais informatius permet a nens i nenes tenir eines per entendre la societat que els envolta i que puguin construir-se com a “ciutadans crítics i competents, per fer una societat més justa i exercir els seus drets”.