“Hi ha moments que recordes tota la vida”, va començar dient la Nina. L’actriu citava una cançó dels vuitanta, dels compositors i lletristes Alan y Marilyn Bergman. I va continuar: “Hi ha moments que esperes i somies tota la vida. Aquest és un d’aquells moments”. El moment en què una nova promoció d’alumnes de UIC Barcelona es graduava i s’acomiadava dels anys universitaris. “La primera promoció —com va recordar Pilar Fuster, sotsdirectora del Grau en Infermeria— que ha treballat la competència en lideratge infermer”.

L’acte, com sempre, festiu i solemne, va tenir la intervenció dels representants dels alumnes, del professor Daniel Arbonés —“acabeu d’assumir una gran responsabilitat”, els va recordar— i de la directora del Grau, Cristina Monforte. El plat fort, però, el va assumir la Nina, la padrina d’aquesta promoció.

L’actriu es va dirigir als que ja són antics alumnes per explicar-los que “ciència i art seran presents a parts iguals en el vostre dia a dia, en el tracte amb persones que us hauran de confiar la salut. Però també amb la relació amb els vostres col·legues i companys. La ciència perquè ens atorga el coneixement i el mètode, l’art perquè mostra el nostre ésser creatiu, curiós i valent. Escoltar, observar, orientar, esperonar…, són verbs que haureu de conjugar sovint amb el tracte amb els altres, sobretot amb els que posin a les vostres mans la seva salut”.

La Nina va animar els nous graduats a “mantenir viva la il·lusió d’avui. Ha de ser una flama —va dir— que cremi sempre en un racó amagat del vostre cor”. I, per fer-ho, va tornar citar les frases amb què començava el seu discurs; aquesta vegada, però, cantant-les magistralment.

En acabar, la directora del Grau, Cristina Monforte, els va assegurar: “La societat necessita professionals compromesos: advocats i advocades dels malalts. Que els mirem a la cara, que els defensem, que estem per ells i les seves famílies. Quan a un malalt ja no li queda res, li quedem nosaltres: professionals i, davant de tot, humanistes”.