La xerrada va girar al voltant de la mitificació i la divinització de l’escriptor William Shakespeare. “S’ha creat un mite arran d’ell i molt del seu llegat són només conjectures”, va afirmar Gilabert. De fet, va assegurar “només el 5 % del que s’ha dit sobre l’autor està comprovat i és cert, mentre que el 95 % restant són suposicions i teories”.

Segons va explicar el professor d’Humanitats, la imatge més famosa de l’autor va ser descoberta el 1748 i tot i que molts trets indiquen que podria ser d’ell d’altres mostren el contrari. És aquí on comença a caure el mite i es valora més per qui va ser. “S’han creat moltes suposicions. Va néixer a Anglaterra, sí, però també hi ha altres corrents que donen suport a la idea que era francès, d’altres, un jueu portuguès i d’altres, un grup d’autors perquè s’han trobat sis firmes seves diferents”. Va existir, llavors, Shakespeare de veritat? Com va poder ser un dels grans de la literatura sense passar per Oxford ni per Cambridge sent britànic? S’obren interrogants que són difícils de respondre. A més a més, es diu que hi ha una maledicció que persegueix a tothom que vulguin saber més sobre la vida de Shakespeare, com va passar a Delia Bacon.

Seguint amb les desmitificacions, Gastón Gilabert va assegurar que “Shakespeare no va inventar res: Romeu i Julieta ja existia des d’antany, eren històries de la tradició que ell va recuperar i reescriure”. El que es demostra amb això és que era una persona molt documentada, amb un gran coneixement de fonts llatines i amb una capacitat de reescriure, recrear històries, amb un ús i joc sorprenents de la llengua. Com es veu, en les seves obres s’ha calculat que només va utilitzar 20.000 paraules, mentre que nosaltres tenim un registre d’unes 50.000; i d’aquestes 20.000, 2.000 paraules van ser neologismes creats per ell. En aquesta època no estava mal vist copiar, sinó que més aviat dignificava saber imitar bé, com va fer ell. Així mateix, no se sap res d’ell fins que arriba a Londres ja de jove com a actor i escriptor, i treballa sota les ordres del rei Jaume, no només per a Isabel, com és realment conegut. Mai va publicar les seves obres, potser perquè només es preocupava de l’èxit immediat o pels “drets d’autor”.

Shakespeare és universal perquè s’adapta a moltes ideologies. A més, els seus crítics i investigadors posteriors han sabut formar un mite de la seva persona i de la seva obra, començant per la seva data de naixement i mort, el 23 d’abril: dia de sant Jordi, patró d’Anglaterra. Així que a manera de conclusió, es pot reafirmar que “Shakespeare és un dels desconeguts més coneguts de tots els temps”, com va dir Mark Twain.

Què és, llavors, mite i què realitat?

La pròxima activitat de l'agrupació tindrà lloc el dijous 28 d'abril, amb una coferència sobre arquitectura i cinema a càrrec d'Alfons Puigarnau, professorde la School of Architecture de UIC Barcelona, que parlarà sobre l'arquitectura i el suspens en l'obra cinematogràfica d'Alfred Hitchcock.